VIU EL MOMENT ! QUE PASSA EL TEMPS!
Rellotge de la façana de la Rambla dels Estudis n°115, el rellotge de l’ hora oficial del edifici de la Acadèmia de les Ciències i del Teatre Poliorama de Barcelona.
https://www.teatrepoliorama.com
VIU EL MOMENT ! QUE PASSA EL TEMPS!
Passa el temps: els segons, els minuts, els anys…
Un segle es fon en un mil·lenni, i el temps segueix avançant, inexorable, com les cançons que escoltem a **Ona Moments.org**.
Tot canvia, fins i tot la butxaca, que per Nadal sembla la més castigada. Comprar?
Difícilment!
A la llotja, els preus del peix, la carn i la fruita s’enfilen fins a cims insospitats. I el raïm de la sort? Un luxe! Això sí, la sort ja és trobar-ne a un preu raonable. Nadal, al final, sembla que es paga amb suor i estalvis.
Un vailet s’acosta a un pessebrista, amb aquella innocència que només tenen els infants:
—Perdoni, quan val la cova? El pessebrista somriu i respon:
—Miri, aquest naixement val 250 euros. OLa cova no la venc per separat.
—Ah, sí? La casa de Jesús tan cara? Imagineu la meva butxaca! Ja ni parlem de la dels pobres…
Un disbarat, sens dubte. Però així és la vida. Canvien els anys i oblidem coses tan senzilles com qui era Àngel Guimerà, on va néixer i per què és tan important. Per sort, Dagoll Dagom el manté viu al Teatre Victòria. Tanta és la demanda que fins i tot han tret entrades per Cap d’Any!
https://www.teatrevictoria.com/es/cartelera/c/183_mar-i-cel.html
Jo encara m’ho estic rumiant, però potser m’hi animo i hi vaig. La vida, al cap i a la fi, és com un bolero de Machín: plena de debilitats i aquella eterna “deuda que tengo que pagar”.
Però també és preciosa, com els moments d’amor d’un “Boig per tu” dels Sau, amb la veu inoblidable de Carles Sabater o ara cantada per la Shakira.
Dies com aquests ens porten records i nostàlgies, moments especials i estranys, com baixar per la vall del riu vermell amb el cor una mica més ple.
Ara sona a la ràdio: *”Ohh mundo!”* tot cantant Jimy Fontana s’escolta amb força a Ona Moments. *”Oh mundo!”* Tant de bo giris millor, amb més humanitat, més mà esquerra i amb l’esperança d’un 2025 més just, més ple de llum.
Amb l’*Imagine!* d’ en John Lennon sempre hi ha marge per somiar.
I sí, malgrat les butxaques buides, malgrat els que dirigeixen els nostres destins socials, malgrat les pandèmies i la DANA a València provocades pel canvi climàtic, cal viure.
Cal gaudir del moment, sense fer mal a ningú. **Carpe Diem!** Vinga, puja el volum de la ràdio, obre el cava i brinda amb la millor cançó de la nit! Feliç 2025!
**Ànim, pit i amunt! Amunt!**
**Feliç 2025**
Colla Vella dels Xiquets de Valls.
