Un Nadal Políticament Incorrecte o no?
Era la vigília de Nadal en un petit poble on el Pare Noel havia decidit que ja n’hi havia prou de ser el “bon jan” explotat pel sistema capitalista.
Estava fart de treballar gratis, mantenir un exèrcit d’elfs que mai no deixaven de queixar-se i ser l’excusa perquè els humans s’atipessin de menjar i consumissin sense parar.
Aquell any, el Pare Noel va tenir una idea brillantament malvada: portaria regals… però no els que els nens esperaven. Amb el seu sac ple de sorpreses iròniques, va començar la ruta.
– **A la casa del petit Martí**, que sempre demanava consoles de videojocs i mai sortia a jugar amb els amics, li va deixar un llibre de 800 pàgines titulat: *”Com fer amics i no ser un pèssim company de taula”*.
– **A la Maria**, que sempre feia vídeos presumint dels seus regals a TikTok, li va portar un mòbil Nokia del 2003, amb el *Snake* com a única aplicació.
– **A l’avi Ramon**, que mai no parlava amb la seva família i passava el dia mirant la tele, li va deixar una subscripció anual a un gimnàs… sense televisor.
– I per acabar-ho d’adobar, **al poble en general**, va deixar un bitllet per persona: cap al Pol Nord, on haurien d’ajudar els seus elfs amb jornades laborals de 12 hores, perquè, segons ell, “és hora de repartir la màgia del Nadal”.L’endemà, el poble es va despertar ple de confusió.
Els nens ploraven, els pares discutien i els avis protestaven. Però el Pare Noel, assegut amb una xocolata calenta i les seves sabatilles d’estar per casa, no podia estar més satisfet.
Per primer cop en dècades, *ell* estava vivint el Nadal com un ésser humà: menjant torrons, rient de l’absurditat del món i recordant-los que, al cap i a la fi, el Nadal no era per demanar, sinó per compartir… fins i tot si era una mica de caos.
