TV3 i l’educació: ‘Històries d’escola’ com a mirall de la realitat educativa

TV3 i l’educació: ‘Històries d’escola’ com a mirall de la realitat educativa

L’educació és un dels pilars fonamentals de qualsevol societat i, alhora, un dels àmbits més complexos i controvertits. Poques vegades la televisió s’hi ha acostat amb la profunditat i la delicadesa necessàries per retratar-ne la realitat sense filtres. Amb Històries d’escola, TV3 fa un pas valent per introduir-se en aquest univers i oferir-ne un testimoni cru i autèntic, posant el focus en les dinàmiques que regeixen les aules del nostre país.

Una finestra oberta a les aules

El format de la sèrie, allunyat del documental tradicional amb entrevistes i veu en off, aposta per una narrativa immersiva i cinematogràfica que permet a l’espectador viure l’experiència educativa en primera persona. Aquesta tria estilística no és menor: a diferència d’altres programes sobre educació que tendeixen a teoritzar o moralitzar, Històries d’escola se submergeix en la quotidianitat dels centres escolars sense judicis ni artificis.

L’absència de narrador o d’opinions explícites reforça la sensació que l’espectador és un testimoni invisible, un privilegi que permet copsar les tensions, les il·lusions i les dures realitats amb una immediatesa impactant. És una manera de fer que recorda grans referents cinematogràfics com La classe de Laurent Cantet, on el conflicte emergeix de manera orgànica a través de la interacció entre els personatges.

L’educació com a mirall de la societat

Històries d’escola posa de manifest una realitat sovint ignorada: no hi ha una única escola, sinó moltes. Cada centre té les seves peculiaritats, i les desigualtats socioeconòmiques i territorials es reflecteixen amb cruesa en el dia a dia dels alumnes i professors. La sèrie retrata aquesta diversitat a través de diferents centres, des d’una escola rural fins a un institut d’alta complexitat en un barri desafavorit de Barcelona. Això posa en evidència que l’educació no és un sistema homogeni i que les oportunitats dels infants depenen en gran part del seu context.

A més, la sèrie aborda temes sensibles amb valentia, com la integració dels nouvinguts, les tensions de gènere o l’entrada de discursos d’extrema dreta a les aules. No es tracta només d’un retrat de l’educació, sinó d’un mirall de la societat. L’aula és un microcosmos on convergeixen les problemàtiques del món adult, des de la precarietat fins a la discriminació.

TV3 i el compromís amb la realitat social

El fet que TV3 aposti per aquest tipus de contingut en prime time és significatiu. No és habitual que un tema com l’educació rebi aquest nivell de visibilitat en una televisió generalista, i menys encara amb un tractament tan rigorós i compromès. La cadena pública catalana reafirma així el seu paper com a servei públic, oferint una televisió que no només entretingui, sinó que també faci pensar i generi debat.

Aquesta aposta arriba en un moment en què la informació sobre educació sovint queda reduïda a polèmiques puntuals o discursos simplistes sobre el fracàs escolar i l’autoritat docent. *Històries d’escola* evita aquesta temptació i ens mostra l’educació des de dins, amb totes les seves complexitats i contradiccions.

Un impacte més enllà de la pantalla

El repte ara és que aquesta sèrie no es quedi només en un document visual interessant, sinó que serveixi per generar reflexió i, fins i tot, canvi. Com a societat, sovint donem per fet que sabem què passa a les escoles, però la realitat és que molts dels seus desafiaments es viuen en silenci, lluny del focus mediàtic. Si *Històries d’escola* aconsegueix trencar aquesta barrera i posar l’educació al centre del debat públic, haurà complert una funció que va més enllà de la televisió.

En un moment en què el sistema educatiu afronta reptes enormes –des de la diversitat a l’aula fins a la digitalització o la salut mental dels estudiants–, necessitem més mirades com aquesta: compromeses, respectuoses i disposades a escoltar. TV3 ha obert la porta. Ara ens toca a nosaltres entrar-hi.