Em resulta molt incòmode aquell moment en què estic enmig d’una conversa amb amics o en qualsevol situació similar i tinc la sensació estranya d’haver viscut just aquell instant. De vegades, quan experimentem un nou esdeveniment o lloc, tenim aquesta sensació esgarrifosa que no és la primera vegada. Tu també has sentit alguna cosa per l’estil, oi? Solem dir «això ja ho he viscut», però no sabem trobar-li una explicació… La ciència pot explicar per què passa? Un déjà vu o paramnèsia és un terme d’origen francès que vol dir «ja vist», i que fa referència a la sensació d’haver viscut una experiència o vist alguna cosa amb anterioritat, quan tenim la certesa que no ho hem fet. Se sap que aquesta sensació pot durar entre 10 i 30 segons i es produeixen de forma espontània, per la qual cosa no és possible prevenir-ne l’aparició. La psicòloga Paloma Rey assegura que al voltant del 60-70% de la població afirma haver viscut aquest fenomen de manera ocasional al llarg de la seva vida.
Són molts els investigadors que al·leguen que aquest fenomen és una «experiència basada en la memòria», i per això el cervell seria el responsable de la seva aparició, que té diversos tipus de memòria: – Memòria immediata: capaç de reproduir un número de telèfon o un missatge i oblidar-se’n de la mateixa manera que ho hem memoritzat. – Memòria a curt termini: relacionada amb successos que es perceben en el present i duren unes poques hores.
– Memòria a llarg termini: on es recullen els esdeveniments que pertanyen al passat i conservem en un període de temps comprès entre mesos i anys. «Quan sentim un déjà vu es produeix un ‘problema tècnic’ al cervell, és a dir, s’ocasiona una ‘anomalia’ a la memòria que implica l’emmagatzematge dels fets que estan succeint en el present a la memòria a llarg o curt termini », explica Paloma Rey.
El correcte seria que aquesta informació s’emmagatzemés a la memòria immediata i en no ser així fa la impressió que aquest moment ho hem viscut amb anterioritat. Tot i que no es coneixen les causes del dèjá vu, els experts han detectat l‟existència d‟una sèrie de factors comuns entre les persones que els experimenten: 1. Persones amb una ment molt creativa i imaginativa. 2. Viure un episodi amb un elevat nivell d’estrès.
3. Més freqüent en edats compreses entre els 15-25 anys. A partir dels 40-50 anys esdevenen molt menys freqüents. Segons indica l’experta Paloma Rey, malgrat que hem incidit en l’explicació científica del fenomen del déjà vu, hi ha, alhora, teories paracientífiques que l’associen amb records de vides passades, l’existència d’un món paral·lel o relacionat amb la reencarnació .
En un estudi dut a terme per imatges de ressonància magnètica funcional per escanejar els cervells de 21 participants mentre experimentaven una mena de déjà vu induït al laboratori va concloure que podria ser el resultat que els nostres cervells duguin a terme alguna forma de resolució de conflictes. En altres paraules, el nostre cervell revisa els nostres records a la recerca de qualsevol conflicte entre allò que creiem que hem experimentat i allò que realment ens va passar.
Font : Bienestar
Autora: Melisa González