**La Nit Màgica del Fumera i el Patge Gregori a Valls**
Era la nit del 5 de gener a Valls, i la ciutat estava en plena eufòria. Els carrers eren plens de llums, estrelles i l’aroma dolç de xocolata calenta i torrons. Els infants, abrigats i amb les galtes vermelles de l’emoció, esperaven amb els ulls ben oberts l’arribada de la cavalcada dels Reis Magsd’Orient.
El Fumera, el misteriós emissari dels Reis, ja feia dies que rondava pels balcons i les finestres de la ciutat. Conegut com el vigilant dels nens i nenes durant el Nadal, el Fumera havia estat prenent notes de qui havia estat ben portat i qui havia deixat les joguines escampades. Aquella nit, però, tenia una missió especial: acompanyar el patge Gregori, un dels ajudants més bromistes dels Reis, que havia rebut l’encàrrec de supervisar els regals i assegurar-se que arribessin a tothom.
A mesura que la cavalcada avançava pels carrers estrets de Valls, amb camells majestuosament decorats i carrosses plenes de màgia, el Fumera i el patge Gregori es trobaven en plena acció. El Fumera, amb el seu aspecte misteriós i capa fumejant, llençava confeti màgic que feia brillar els ulls dels infants, mentre que el Gregori, amb el seu barret de punta i el somriure entremaliat, recollia les últimes cartes que els nens li llançaven amb il·lusió.
De sobte, un problema inesperat va sorgir: una de les carrosses, carregada amb els regals més grans i espectaculars, es va quedar encallada en una de les voltes estretes del casc antic. El patge Gregori, amb la seva energia incombustible, va intentar empènyer la carrossa, però no hi havia manera de moure-la. Va ser llavors quan el Fumera va tenir una idea brillant.
—Deixeu-me fer! —va dir, alçant la seva capa màgica.
Amb un moviment ràpid, el Fumera va llançar un núvol de fum que va omplir l’aire amb una olor de canyella i màgia. Quan el fum es va dissipar, la carrossa havia desaparegut… per reaparèixer miraculosament al final del carrer, aplaudida per tots els nens i nenes.
El patge Gregori, impressionat, no va poder evitar fer una de les seves bromes.
—Fumera, podries fer desaparèixer també els nens que no han anat a dormir? Així els Reis treballarien tranquils!
Els nens, rient, es van apressar a prometre que se n’anirien al llit tan bon punt arribessin a casa. Finalment, la cavalcada va arribar a la plaça del Blat, on els Reis Mags van saludar la multitud des de la seva carrossa reial. El Fumera i el patge Gregori, orgullosos de la seva feina, es van fer un gest de complicitat abans de fondre’s en la màgia de la nit.
Quan tothom va tornar a casa, els carrers es van quedar en silenci, només trencat pel so llunyà de campanes. A dins de les llars, però, la màgia seguia viva, gràcies al Fumera, el patge Gregori, i la increïble nit de la cavalcada dels Reis Mags a Valls.