Jaume Sisa: El home dibuixat més galàctic de la cançó 🎶

Jaume Sisa: El home dibuixat més galàctic de la cançó 🎶

Video de l’ Orquestra Plateria

El més galàctic de la Cançó Catalana

Una veu única dins la galàxia musical

Un gran programa de Beteve ! Una gran entrevista d’un magnífic entrevistador David Carabén ànima dels Mishima , tot Entrevistant el mestre Jaume Sisa.

Jaume Sisa (Barcelona, 1948) és un dels grans noms de la música catalana del segle XX, una figura essencial de la contracultura i un creador inclassificable que ha fet del surrealisme, la llibertat artística i l’originalitat galàctica el seu segell d’identitat.

Autodefinit com a “cantautor galàctic”, Sisa ha navegat entre el folk, el rock progressiu, la cançó d’autor i fins i tot el bolero, teixint un univers musical que desafia qualsevol etiqueta convencional.

Inicis i explosió creativa dels anys 70

Va començar la seva trajectòria a finals dels anys 60, participant en col·lectius com *Grup de Folk* i*Música Dispersa*. Amb un esperit lliure i un fort compromís artístic, Sisa va publicar el seu primer àlbum en solitari, *Orgia* (1971), una obra experimental i provocadora. Però va ser el 1975 quan es consolidà definitivament com a figura clau amb *Qualsevol nit pot sortir el sol*,considerat un dels grans discos de la història de la música catalana.

Qualsevol nit pot sortir el sol”: una cançó immortal

La cançó que dóna títol al disc és una oda poètica i tendra a la màgia quotidiana. Amb una melodia suau, quasi infantil, i una lletra que invoca personatges mítics de la cultura popular (des de Pinotxo fins a la Ventafocs, passant per la Caputxeta Vermella i el Mag Merlí), Sisa crea una atmosfera d’acollida i esperança. És un cant a la possibilitat que, malgrat tot, una nit qualsevol pugui aparèixer la llum. Aquesta cançó s’ha convertit en un himne transversal, celebrada per diverses generacions.

> “Benvinguts, passeu, passeu…”

És més que una benvinguda, és un bressol sonor per a qui vol seguir somiant.

Discografia destacada

Una selecció musical

Etapa galàctica i psicodèlica (anys 70-80):

– *Orgia* (1971)

– *Qualsevol nit pot sortir el sol* (1975)

– *Galeta Galàctica* (1976)

– *La màgia de l’estudiant* (1979)

La Nit de Sant Joan

Jaume Sisa amb els companys i amics de ” La Salseta del Poble Sec” on també és nat al Poble Sec

– *Transcantautor galàctic* (1981)

Etapa Ricardo Solfa (alter ego romàntic i castellanoparlant):

– *Yo, el sensual* (1984)

– *El rayo X* (1986)

Maduresa i retorn als escenaris:

Fa 16 anys , Jaume Sida va retornar els escenaris ho explicava així en aquesta entrevista! En el programa Àgora de TV3 una entrevista de la mà del mestre Josep Puigbó .

Alguns dels seus treballs musicals

– *Visca la llibertat* (1996)

– *El congrés dels solitaris* (2001)

– *Malalts del cel* (2011)

Un artista de mil cares

Sisa ha sabut reinventar-se una i altra vegada: galàctic, trovador, crooner, alter ego castellanoparlant (*Ricardo Solfa*) i fins i tot cantant de boleros. Però en tots els casos, hi ha una coherència profunda: l’amor per la paraula, la recerca de la màgia i una mirada lúcida sobre el món.

Reconeixements i llegat

L’any 2022 va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona, reconeixement a una trajectòria artística incomparable. Avui, la seva obra continua viva a través de reedicions, homenatges i, sobretot, d’una audiència fidel que el reconeix com un dels grans poetes de la música catalana.

—

Epíleg: El nen galàctic

Hi havia una vegada un nen que vivia en un petit pis al barri del Poble-sec, però quan arribava la nit, es transformava en una altra cosa. No sabia ben bé què —ni ell mateix ho podia explicar—, però sentia una força dins seu que el cridava cap al cel. Es posava el pijama d’estrelles, agafava un telescopi de cartró i s’enfilava damunt del llit com si fos una nau espacial. Allà començava la seva missió: **comptar estrelles** i somiar amb galetes flotants per la galàxia.

El seu pare, que havia crescut entre vinils i pòsters del Jaume Sisa, li posava cada nit la cançó que ja coneixia de memòria: *Qualsevol nit pot sortir el sol*. I mentre sonava, el nen tancava els ulls i, entre les notes suaus i les paraules dolces, apareixien tots els seus amics de viatge:

> En Pinotxo i la Ventafocs,

> el Mag Merlí fent trucs bojos,

> la Caputxeta amb un entrepà,

> i el Gegant del Pi ballant sardanes estel·lars.

Quan la cançó acabava, ell ja havia marxat lluny: viatjava pels contes, pels còmics i pels somnis. Quan tornava a la Terra, l’esmorzar sempre era el mateix: **galetes** (moltes!) amb llet calenta i música de fons. I abans d’anar a escola, el pare li deia:

—Recorda: aquesta nit, potser sortirà el sol.

I ell somreia, perquè ja ho sabia: **a qualsevol nit**, hi pot haver màgia. I si escoltes amb el cor, encara hi ha lloc per ser galàctic.

Si vols fer volar més l’ imaginació també pots llegir aquest gran llibre!

Tot escoltant Jaume Sisa.