Europa ha de plantar cara: Sobirania econòmica o submissió als mercats?

Europa ha de plantar cara: Sobirania econòmica o submissió als mercats?

Les recents polítiques comercials de Donald Trump han sacsejat els mercats financers globals i han posat en perill la seguretat econòmica d’Europa. Amb la imposició d’aranzels a les importacions, les borses han experimentat caigudes dràstiques, afectant empreses i treballadors a tot el món. Això ens planteja una pregunta fonamental: Europa ha de continuar sent dependent dels vaivens d’una economia especulativa dominada pels Estats Units, o és el moment de girar cap a polítiques més sobiranistes i d’esquerres que protegeixin els nostres interessos?

Un atac frontal al comerç internacional

Els aranzels de Trump han provocat una reacció en cadena als mercats internacionals. A Espanya, això es tradueix en un descens de les exportacions a un dels nostres principals socis comercials, la qual cosa pot tenir un impacte directe en l’ocupació i els ingressos de moltes famílies. Empreses del sector agroalimentari, automobilístic i tecnològic podrien veure’s afectades per la reducció de la seva competitivitat en el mercat nord-americà.

Mentre les elits financeres busquen maneres d’adaptar-se a aquest nou escenari, la ciutadania es troba una vegada més a mercè de les crisis generades pel capitalisme neoliberal. Les pensions, els estalvis i el poder adquisitiu dels treballadors tornen a estar en perill per decisions preses a l’altra banda de l’Atlàntic.

La resposta de la Unió Europea: insuficient i tímida

La Unió Europea ha anunciat contramesures valorades en 26.000 milions d’euros per contrarestar aquests aranzels, però, com en altres crisis econòmiques, la resposta ha estat tímida i insuficient. En comptes de limitar-se a represàlies comercials, caldria aprofitar aquesta oportunitat per redefinir el model econòmic europeu. En lloc d’esperar una reacció de Brussel·les lligada als interessos de les grans corporacions, necessitem una política industrial pròpia, centrada en la sobirania econòmica i en la protecció del teixit productiu.

És hora de replantejar les inversions estrangeres?

Una de les qüestions més rellevants en aquest debat és la dependència del capital nord-americà. Actualment, fons d’inversió estatunidencs controlen sectors estratègics de l’economia espanyola, incloent-hi l’energia, la banca i les telecomunicacions. Això suposa un risc per a la nostra sobirania econòmica i per a la capacitat del govern de prendre decisions orientades al bé comú.

És legítim preguntar-se si Espanya hauria de limitar la influència d’aquests fons i promoure un model d’inversió més arrelat al territori, amb una banca pública forta i una major presència de cooperatives i empreses públiques. Les crisis econòmiques han demostrat que el capital estranger prioritza els beneficis per sobre de l’estabilitat social. No hauria de ser la ciutadania qui pagui les conseqüències de la volatilitat dels mercats internacionals.

Un gir necessari cap a polítiques progressistes

Davant d’aquesta situació, cal una resposta política decidida. L’esquerra transformadora, representada per espais com Sumar i Podemos, defensa un model econòmic alternatiu basat en la redistribució de la riquesa, la protecció dels sectors estratègics i una fiscalitat justa que posi fi als privilegis de les grans fortunes.

És urgent impulsar una agenda política que protegeixi la ciutadania de les turbulències dels mercats internacionals. Això passa per mesures concretes com:

La creació d’una banca pública que garanteixi el finançament de les petites i mitjanes empreses sense dependre del capital especulatiu.
Un model energètic basat en la sobirania i en la inversió en renovables, allunyant-nos de la dependència d’inversors estrangers.
La implementació d’un salari mínim europeu i la fi de la competència deslleial entre estats de la UE, assegurant drets laborals dignes per a tothom.
La limitació del poder dels fons d’inversió estrangers en sectors clau, prioritzant el control democràtic sobre les infraestructures estratègiques.

Cap a una Europa dels pobles i no dels mercats

La crisi provocada pels aranzels de Trump ha deixat en evidència, una vegada més, els perills de la globalització neoliberal. No podem continuar sent una economia subordinada als interessos de les grans corporacions financeres i als capricis polítics de Washington. És el moment d’unir forces per defensar un model econòmic just, sostenible i sobirà.

L’esquerra europea té una oportunitat històrica per impulsar un canvi real. Però això només serà possible si la ciutadania exigeix una resposta valenta i decidida. No podem deixar que les crisis es resolguin, com sempre, a costa dels treballadors. És hora de construir una economia al servei de les persones i no del capital.