**AUDIO RELAT**
Un pagès de Cantallops, conegut per la seva dedicació i amor per la terra, havia cuidat amb tendresa cada cep de la seva vinya durant tota la temporada. Aquest any, però, va tenir una idea diferent. En lloc de transformar el seu raïm en vi, cava o most, va decidir conrear cada gra amb una intenció especial, un desig màgic: que cada persona que celebrés les 12 campanades de Cap d’Any amb el seu raïm rebés sort i fes realitat els seus somnis.
El pagès, anomenat Anton, sempre havia estat respectat al poble, però també era conscient que alguns veïns l’envejava en silenci. Un matí, mentre estava a la vinya, retallant un gotim amb cura, va sentir una veu sorprenent:
—Anton, Anton!
El pagès es va mirar al voltant, confús. Fins que es va adonar que la veu provenia… d’un gotim de raïm! Es va fregar els ulls, incrèdul.
—Som nosaltres, Anton! Els teus raïms! Escolta’ns bé: tens el do de conrear amb el cor, i per això nosaltres hem crescut plens de màgia. No ens cullis només per fer vi o cava. Deixa’ns ser el portador de la sort! Regala’ns als teus amics i veïns abans del 31, i veuràs com els desitjos es fan realitat. La teva bondat canviarà el destí del poble.
Aquelles paraules van tocar l’ànima d’Anton. Va decidir fer cas als raïms màgics. Els va cuidar amb més estima que mai i, quan s’acostava Cap d’Any, va començar a repartir-los. Cada gotim portava un missatge secret d’amor, esperança i màgia.
Va visitar el jove Pau, que somiava amb un futur millor. Va regalar raïms al Pep, el cafater que sempre servia amb un somriure, i també a la Carmeta, la pastora, que mantenia viu l’esperit del poble. Un a un, els habitants de Cantallops van rebre el seu gotim especial.
La nit de Cap d’Any, quan les campanades van ressonar, alguna cosa màgica va passar. Els veïns van començar a notar com els seus desitjos prenien forma. Les relacions es van endolcir, els somnis van començar a materialitzar-se, i fins i tot, contra tot pronòstic, aquell any la Grossa va tocar al petit poble de Cantallops.
L’Anton, amb un somriure, va entendre que els seus raïms no només havien portat sort, sinó que havien unit el poble amb esperança i alegria. Des d’aleshores, els habitants esperaven cada Cap d’Any per gaudir dels raïms de la sort, i l’Anton es va convertir en una llegenda viva, el pagès que havia regalat màgia des del cor.
