El 30 de desembre de 1924 es va inaugurar el primer tram del Gran Metro de Barcelona, precursor de l’actual línia 3, que connectava les estacions de Lesseps i Catalunya amb un recorregut de 2,47 km.
**El somni ferroviari d’en Marc: entre la passió i la realitat**
En Marc, apassionat del món ferroviari, no pot evitar sentir una punxada d’emoció cada vegada que llegeix o escolta notícies relacionades amb trens, metros i tramvies.
Avui, en obrir el diari, s’ha topat amb una efemèride que l’ha deixat bocabadat: el 30 de desembre de fa molts anys, el metro de Barcelona feia el seu primer trajecte.
Amb els ulls brillants, s’ha afanyat a preguntar als seus pares si algun tiet o avi va viure aquell moment històric.
Com ho devien viure?
Quina sensació devia provocar veure per primera vegada un tren subterrani recórrer la ciutat?
Però no tot són records romàntics i fascinació.
Noticia del 20 minutos
En Marc viu amb passió les obres del metro, especialment la nova línia que arribarà a Montjuïc, la muntanya màgica.
És un usuari fidel:
agafa el metro tant com pot, gràcies al seu abonament jove que, malgrat tot, no li sembla perfecte.
Es queixa que el preu del metro s’apuja cada any, fent cada vegada més difícil l’accés universal a aquest servei essencial.
**“El metro hauria de ser accessible per tothom, no només per aquells de la corona metropolitana!”
**exclama sovint.
Les tarifes, un laberint injust, Marc no és l’únic que troba injust el sistema tarifari. La seva companya de classe, la Clàudia, que ve de Girona, en sap prou de les dificultats de moure’s des de fora de la gran ciutat.
Els seus pares han de pagar molt més que els residents de Barcelona quan venen a visitar-la a la residència d’estudiants.
**“I això que només hi som de pas!”,** diu la Clàudia amb un cert ressentiment.
És cert que el govern ha mantingut en vigor el bo de descompte gràcies a la pressió gràcies a Podemos i la aprovació de Sumar i el PSOE, però les bones intencions sovint no van acompanyades d’una execució eficient.
Per exemple, la mare de la Clàudia, que treballa a Barcelona, viatja amb rodalies des de Girona i quasi mai arriba puntual.
Els retards constants l’han posat en risc de perdre la feina.
La situació no és millor per en Carles, un altre company, que ve de Reus.
**“Sempre faig tard, però ja m’ho prenc amb calma”,
** diu resignat mentre parla dels seus viatges eterns travessant la plana de Picamoixons.
Mentrestant, la Júlia, que viu al Maresme, té més sort:
disposa de múltiples combinacions i un bitllet integrat amb el metro i el bus de la TMB.
Però aquesta situació evidencia una desigualtat territorial flagrant que provoca greuges entre ciutadans que viuen en la mateixa Catalunya.
** Europa?
O només Europa en aparença?
En Marc, amb la seva passió ferroviària, sovint es pregunta si això és realment Europa.
**“Som Catalunya, un estat d’Europa?
O només ens ho fem creure?”
** Diuen que som una locomotora econòmica, però sembla que aquesta locomotora va amb carbó de baixa qualitat.
El sistema ferroviari de rodalies és un desastre.
Els trens arriben tard, les línies estan antiquades i els serveis metropolitans són cars i no accessibles per a tothom.
Marc no pot evitar comparar la situació amb altres ciutats europees.
**“Com pot ser que a Berlín, París o Viena els trens siguin puntuals i barats, mentre aquí tenim trens de fireta?”
** Aquesta comparació no només l’omple d’indignació, sinó que també alimenta el seu somni: un dia, potser, Catalunya tindrà un sistema ferroviari que estarà a l’altura del que realment es mereix.
Fins aleshores, però, en Marc seguirà agafant el metro cada dia, pensant en el passat, criticant el present i somiant un futur millor.
El cas d’en Marc, la Clàudia, en Carles i la Júlia ens recorda que el transport públic no és només una qüestió tècnica o econòmica, sinó un reflex de la societat que volem construir.
**Volem una Catalunya de ciutadans iguals o una Catalunya de passatgers de primera i segona classe?
** Perquè mentre alguns arribin puntuals i d’altres no, mentre els preus siguin un obstacle per a molts, la locomotora catalana continuarà avançant, però amb un ritme feixuc i descoordinat.
I això no és Europa.
Ni de bon tros.
