DE FESTES A SOMNIS: LA REDACCIÓ DEL CRÒNICA.CAT PREN IMPULS” (Relat)
La redacció de **El Crònica.Cat** tornava a bategar amb el ritme frenètic després de les vacances de Nadal. Era un matí de gener, amb les calefaccions funcionant a ple rendiment i un aire desenfadat entre els escriptoris. La sala d’oficina es trobava encara decorada amb alguns llums de Nadal que ningú havia despenjat, com un reflex de la mandra col·lectiva de tornar a la rutina.
**RETROBAMENTS I ANÈCDOTES NADALENQUES**
“Ei, ja t’has recuperat de la ressaca del sopar de Cap d’Any o encara vas a mig gas?” bromejava la Laia amb en Marc, un redactor veterà que feia broma sobre com havia sobreviscut “tres dies amb els sogres sense que cap copa de vi sortís volant”.
A la cantonada, l’Anna, una periodista jove, comentava orgullosa que aquest any havia aconseguit fer “un roscó de reis casolà sense que sembli una pedra”. Mentrestant, el becari Pau, somnolent i amb ulleres visibles, es queixava que els seus nebots no tornaven a escola fins dilluns i que “havia acabat convertit en cangur durant totes les festes”.
Els més afortunats eren els avis, o almenys això deia en Joan, el director, que mentre revisava un article comentava: “Sort dels casals d’hivern! Els meus nets m’han deixat descansar una mica.”
**LES NOVES PROMESES I PROPÒSITS**
Cada any nou portava el seu lot de promeses. La redacció no n’era una excepció. “Aquest any, vull ser més ràpid tancant els articles i no estar corregint fins a última hora”, deia la Clara mentre buidava el cafè número dos del matí. En canvi, l’Albert, el cap d’esports, havia decidit deixar el sucre. “Ara, només cafè negre. Això sí, ja he fallat tres vegades en cinc dies.”
La Laia es va sumar amb una declaració més valenta: “Jo prometo evitar les discussions a Twitter. Ni una més!” Tots sabien que li costaria mantenir-ho.
**LA NOTÍCIA DEL DIA: UNA APUESTA PEL FERROCARRIL**
Però el descans va durar poc. A mitja reunió, l’alarma de “Última Hora” es va activar. Els principals titulars del dia anunciaven una nova aposta governamental per millorar el transport ferroviari i fer un gir significatiu cap a una mobilitat més sostenible.
El debat era candent: “El tren hauria de ser molt més barat i puntual si realment volen que la gent deixi el cotxe a casa”, apuntava la Clara. “I no només això, també cal pensar en les connexions amb transport per carretera. No tothom viu al costat d’una estació”, afegia el Marc, mentre polia el titular de l’article que sortiria en la versió digital del vespre.
**L’ESPORT, EN CRISI: LAPORTA I LA MOCIÓ DE CENSURA**
Al departament d’esports, la tensió era palpable. El Barça estava immers en un nou terratrèmol institucional: una moció de censura contra Joan Laporta per una gestió que molts consideraven erràtica, especialment després de no aconseguir el fitxatge de Dani Olmo en el mercat d’hivern.
“És increïble. Laporta va vendre fum i ara està pagant les conseqüències”, exclamava l’Albert mentre revisava els detalls de la moció. “Tot això, mentre el Madrid ja ens treu 10 punts a la Lliga.”
El dia s’anava acabant, però la redacció no perdia ritme. Entre promeses incomplertes, debats sobre mobilitat i el futbol, quedava clar que la frontera entre ficció i realitat era cada cop més difusa. I és que al cap i a la fi, la vida mateixa en aquella redacció era una mica de tot: unes festes que es resistien a marxar, uns propòsits que es trencaven amb facilitat i un món que seguia girant sense descans.
