El Sentiment de Buit:
Què és i com tractar-ho En què consisteix el sentiment de buit?
Per a la majoria, és un problema puntual, un estat concret d’apatia i manca de motivació que es produeix, generalment, després d’algun esdeveniment més o menys traumàtic, per desaparèixer al cap de poc temps o diluir-se amb el pas de l’activitat quotidiana.
Només és una part del procés d’adaptació a una nova situació. És habitual sentir-se així alguna vegada a la vida i recuperar-se sense més conseqüències.
I altres vegades, aquest sentiment de buit s’enquista en el més profund de la persona i es converteix en una font d’angoixa constant, de conflicte interior.
Tot això comporta una pèrdua generalitzada de la motivació que interfereix en tots els àmbits de la vida, genera dificultats dexpressió emocional, en major o menor grau, i una desconnexió amb el context social i interpersonal.
Aquest desemparament emocional es pot traduir en crisis d’ansietat i en conductes agressives envers un mateix o envers els que l’envolten. Es relaciona amb una sensació de “no tenir res a dins”, de “sentir-se sol” o que “alguna cosa falta a la meva vida però no sé què és”, com asseguren molts dels pacients en consulta.
Normalment, aquest sentiment de buit ens avisa de res més, aspectes de la nostra personalitat que cal treballar o equilibrar.
El buit emocional sol ser característic de determinats trastorns de la personalitat, com ara el TLP (Trastorn Límit de la Personalitat), psicòtics i depressius; i funciona moltes vegades com a factor desencadenant d’addiccions o problemes de conducta alimentària.
Causés del sentiment de buit A la base un problema complex com aquest, hi sol haver un sentiment intricat de frustració personal. És a dir, que hi ha certa predisposició en determinats individus. Ara bé, els motius que activaran aquesta sensació de buit poden ser molt variats, sovint associats amb mancances emocionals o amb pèrdues concretes.
Per exemple: mort d’un ésser estimat; separacions; insatisfacció en la relació de parella; solitud emocional o repressió d’emocions a la infància; canvis vitals importants; pors; dependència emocional; sentiments de culpa; excessiva autoexigència; etc.
Tractament El tractament ha de perseguir, en primer lloc, el reconeixement del buit i la necessitat de cercar un nou sentit, de plantejar nous objectius vitals, obrir-se a una nova oportunitat... Cal mirar per dins. Aquesta cerca interior ajudarà a detectar què és el que ha faltat a la vida o què han significat exactament aquestes pèrdues, en lloc de buscar coses fora de manera desordenada. Per això, cal ajudar la persona a trobar i desenvolupar estratègies per afrontar el buit i oferir pautes per a la detecció de pensaments negatius i el seu maneig. En la majoria dels casos, serà imprescindible treballar l'autoconcepte i els sentiments d'autoestima. Per mitigar la simptomatologia fisiològica, es recorrerà a tècniques de relaxació i meditació. En aquest punt cal posar èmfasi en la importància d'una respiració adequada. Respirar profund alleujarà aquesta sensació de pressió al pit, etc. Si s'ha identificat la ferida psicològica desencadenant, pot ser convenient recórrer a mètodes psicoterapèutics com ara EMDR (Desensibilització i Reprocessament per mitjà de Moviments Oculars) o SHEC (Sincronització d'Hemisferis Cerebrals). El sentiment de buit sol ser un signe clínic de trastorns com la depressió, l'ansietat o l'addicció, per la qual cosa en aquests casos s'abordarà dins un context psicoterapèutic especialitzat més ampli.
⮞ Acceptar el buit emocional Molts de les conductes autodestructives derivades del vacío emocional tenen la seva raíz en la incapacitat de la persona per acceptar el buit. El primer pas per superar-ho és acceptar-ho, no intentar ocultar-ho.
És cert que mirar dins nostre no és fàcil, però fer-ho és un pas necessari per solucionar el malestar.
En fer-ho, es pren plena consciència de la seva existència, de manera que som capaces de sentir cada una de les emocions negatives que desperta el vacío, cosa que permet bregar amb elles.
⮞ Enfortir l’autoestima Enfortir l’autoestima és indispensable per perdonar-se a si mateix i aquest és un pas necessari per poder escortar els deseus, les inquietuds i les necessitats personals.
Quan aconsegueixes fer tot això, obtingues les eines necessàries per reorientar el rumbo de la teva vida. ⮞ Enfrontar la per quan una persona intenta deixar enrere el vacío emocional, haurà de fer front a múltiples pors i angoixes que poden fer que li resulti difícil viure una vida plena.
Tot i això, després d’enfrontar-los i començant a viure superant el per, l’angoixa i el temor perden el sentit, per la qual cosa acabin per desaparèixer.
⮞ Conèixer noves aficions i persones
Una transició no significa només dir adéu a alguna cosa que en el passat va ser plaent, sinó que també és una oportunitat d’or per explorar el món i conèixer noves persones i aficions, que et poden permetre retrobar- t amb tu mateix i plantejar-te noves fites.
No obstant això, és important ser curós a fer-ho, ja que és un error caure en la dependència emocional.
⮞ Acudir al psicòleg Finalment, no és res més ressaltar que la teràpia especialitzada amb un professional és el mètode més efectiu per solucionar el vacío emocional.
