Cançó de matinada(Joan Manuel Serrat)
Ens ho ha de dir la veu tremolosay trista d’un campanar.
O potser un gallque dins la cort canta.
Mentre jo canto, de matinada,la vila és adormida encara.
S’han despertat mullades les fullesdel camp d’alfals veí.S’espolsen l’aigua de la rosadamentre que arriba la matinadai el sol que les escalfafins que les tallin d’un cop de falç.
Dintre la vila ja plora un nen i pels afores corren els bens.
I amb el sarró i la bóta a l’esquena,i amb un bastó a la mà,
se’n va el pastor i el seu gos d’atura,se’n van cap unes altres pastures.Trencant rius i cabanyesa les muntanyes volen tornar.
Surt amb l’aurora,cal sortit d’hora:el camí que han de fer és molt llarg,el camí que han de fer és molt llarg
De roig tomàquet i de verdurescollides del seu hort