Infància i primera joventut
Fabià Puigserver i Plana
(Olot, Garrotxa, 28 d’octubre de 1938 – Barcelona, 30 de juliol de 1991)
Fabià Puigserver neix a Olot. El 1939, el seu pare marxa amb l’exèrcit de la República i la família s’exilia a França. S’instal·len a Montpezat, prop de Tolosa de Llenguadoc. A França, la seva mare, Manó Plana —molt aficionada a l’òpera—, treballa com a cosidora i brodadora. L’any 1951, el seu pare, mecànic de professió i amb un creixent paper dins el PSUC a França.
I és deportat a Algèria, i més tard, per mitjà d’un comitè internacional de solidaritat, es trasllada a Varsòvia, on la família es reunifica.
l’Escola de Belles Arts, on cursa els estudis
Fabià descobreix la seva vocació pel teatre i la cultura ja en la infància. En el seu creixement com a artista va ser molt important tant el pòsit cultural adquirit en els seus primers anys com la formació que més tard rebrà a Polònia. A Varsòvia, a 14 anys, s’inscriu al Liceu d’Arts Plàstiques i més tard a l’Escola de Belles Arts, on cursa els estudis d’escenografia. En aquells moments Varsòvia és una ciutat amb un ambient cultural molt viu, desideràtum de la intel·lectualitat de l’Europa de l’Est. A Varsòvia fa una exposició amb les seves obres (pintures i dibuixos) i comença a fer teatre; col·labora en muntatges de Sadowski al Teatre Dramatyczny.
Retorn a Barcelona i consolidació professional
El 1959 va tenir lloc el retorn familiar a Barcelona. Enyorat en un primer moment de la seva Varsòvia, lluny dels seus amics i abocat a un panorama teatral feble i dominat per la censura franquista, el jove Fabià fa esforços per situar-se i desenvolupar les seves inquietuds.
L’any 1961, acabat el servei militar, entra en contacte amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), on coneix Carlota Soldevila. Al mes d’octubre ingressa a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), on és alumne d’interpretació i direcció. Al mes de desembre d’aquell any estrena Les aventures d’en Massagran, de Josep M. Folch i Torres, amb el grup de teatre L’Esquirol de l’ADB, el seu primer encàrrec.
L’activitat a l’EADAG com a actor, escenògraf i figurinista li permetrà consolidar-se i contactar amb Josep Montanyès i Francesc Nel·lo. Aquesta etapa donarà molts fruits. En són un exemple estrenes com Algú a l’altre cap de peça, de Manuel de Pedrolo; La Dorotea, de Lope de Vega; i Primera història d’Esther i La pell de brau, de Salvador Espriu.
Un cop abandona l’escola, juntament amb Francesc Nel·lo, entre d’altres, endega el Grup de Teatre Independent (GTI), nascut a través de L’Òliba, grup dedicat al teatre per a infants. La nova etapa, que anirà del 1966 al 1970, és hereva de l’ADB i no es pot explicar sense l’experiència a l’EADAG, juntament amb la idea de teatre com a fet cultural i social que Fabià Puigserver va aprendre durant els anys polonesos.
El GTI assumeix el repte de presentar en un local estable (el Casino de l’Aliança del Poblenou) muntatges experimental, que no sempre reben el suport del públic. L’any 1970 comença a impartir classes d’escenografia a l’Institut del Teatre.
Els anys següents és cap d’aquest departament, membre de la Comissió Coordinadora d’Estudis i director de tallers d’interpretació a l’Institut. Juntament amb Iago Pericot, la seva aportació és clau en la renovació dels estudis d’escenografia i en la formació de tota una generació d’escenògrafs.
L’any 1975, amb Josep Montanyès i Guillem-Jordi Graells, crea el Teatre de l’Escorpí, on fa el pas cap a la direcció escènica. Juntament amb Guillem-Jordi Graells, dirigeix una obra de Joan Brossa —Quiriquibú. Aquest any estableix per primera vegada tàndem professional amb Lluís Pasqual a través de la seva participació en La Setmana Tràgica.
L’activitat del teatre independent durant aquests anys s’havia consolidat amb companyies com Els Joglars i Comediants, i Fabià Puigserver volia fer un salt qualitatiu cap a la professionalització.
UN NOU TEATRE!
