.
Carl Gustav Jung (Kesswil, cantó de Turgòvia, Suïssa, 26 de juliol del 1875 – Küsnacht, cantó de Zuric, 6 de juny del 1961) fou un metge, psiquiatra, psicòleg i assagista suís, i una figura clau en l’etapa inicial de la psicoanàlisi. Posteriorment fundà l’escola de psicologia analítica (també anomenada psicologia dels complexos i psicologia profunda).
A Jung se’l relaciona sovint amb Sigmund Freud, amb qui col·laborà en els seus inicis. Jung fou un dels pioners de la psicologia profunda, i un dels estudiosos d’aquesta disciplina més llegits al segle xx. El seu estudi teòric i clínic emfasitzà la connexió funcional entre l’estructura de la psique i la dels seus productes (és a dir, les seves manifestacions culturals). Això l’impulsà a incorporar en la seva metodologia nocions procedents de l’antropologia, l’alquímia, els somnis, l’art, la mitologia, la religió i la filosofia.
LES 4 TEORIES DE CARL JUNG !
Les 4 etapes de la vida segons Carl Jung El cicle vital de l’ésser humà, segons Carl Jung, es defineix per una recerca al llarg de quatre etapes. Durant les mateixes, les nostres necessitats canvien, fins a deixar de aferrar-nos al que material per adquirir un sentit més espiritual. Les 4 etapes de la vida segons Carl Jung conformen un exercici de valuosa reflexió per al qual, no passa el temps. Així, el cèlebre psiquiatra suís i fundador de la psicologia analítica ens convida a aquests universos profunds i mítics de la psique humana, allà on revelar-nos conceptes tan coneguts per tots com «l’inconscient col·lectiu», «la sincronicitat» o «els arquetips». Són precisament aquests últims, els arquetips, els que teixeixen i donen forma al seu interessant teoria sobre les etapes vitals. Va ser en el seu treball L’home i els seus símbols, el llibre que es va publicar poc abans de la seva mort, on va voler transmetre a al gran públic en general la transcendència d’aquesta idea. Per a ell, la simbologia i en concret, els arquetips, són imatges que contenen la nostra essència al llarg de la història i la pròpia cultura. Són patrons arcaics i universals que es contenen en el propi inconscient col·lectiu. Treure’ls a la llum, entendre’ls i desgranar el seu missatge ens ajudarà a conèixer-nos millor. També, a millorar com a persones per assolir la plenitud. Per això, la seva idea sobre les etapes de la vida no busca només il·lustrar-nos sobre una més de les seves idees o teories.
El que pretenia amb això és conscienciar-nos d’alguna cosa molt concret. Sovint, avancem per la vida creient-nos competents, creiem que tenim totes les veritats i que res se’ns pot resistir. No obstant això, per madurar, créixer i envellir de manera plena i encertada, ens cal ser més humils i més receptius. Les 4 etapes de la vida segons Carl Jung Va ser gairebé durant els seus últims anys quan Carl Jung va bolcar gran part del seu treball en un objectiu: la il·luminació. Il·luminació entesa com a exercici de transmissió de coneixement. La seva intenció era facilitar un exercici de reflexió a al gran públic pel qual qualsevol persona fos capaç d’entendre que la saviesa és el que dóna la llibertat i la felicitat. Així, i prenent les seves pròpies paraules, “la nostra visió només s’aclarirà quan mirem al nostre interior, quan entenguem els nostres somnis i aquests processos de la nostra psique. En aquest moment, just quan entenguem què hi ha dins, despertarem “. D’aquesta manera, la seva teoria sobre les 4 etapes de la vida busca aquesta mateixa finalitat, despertar-nos, fer-nos entendre què som i com podem millorar. Conozcámosla més en profunditat.
1. L’etapa d’Hèrcules o l’atletaCom bé assenyalàvem a , la teo
ria de Jung sobre les etapes de vitals part del’concepte dels arquetips. D’aquesta manera, la primera fase de la nostra existència representa la figura d’Hèrcules o l’atleta. És en efecte, un heroi, tot ell lluu, ens omple admiració, representa l’atreviment i la gallardia, però també el culte a el cos. Hèrcules representa la força i també la vistositat corporal. Així, durant la primera etapa vital és comú que ens obsessionem per el físic, tant pel nostre com pel dels altres. Vivim observant el nostre reflex en els miralls i valorant la bellesa i la força aliena, com si aquest conjunt fos la clau de l’èxit.
2. Apol·lo o el món de l’Guerrero A poc a poc, i segons la teoria de les 4 etapes de la vida segons Carl Jung, anem deixant aquesta fixació per l’aparença per centrar-nos en altres metes. Volem posseir, conquerir, acumular … Ens alcem com a autèntics Apol·ló a la recerca de nous èxits per sentir-nos bé. Aquesta conducta ens aboca sovint a l’egoisme, a voler el que té l’altre, a pujar a escalafons, a batallar en nous escenaris per aconseguir èxits. Som guerrers materialistes que no miren el món des del cor i que viuen centrats en l’ànsia per aconseguir reforços, coses i noves sensacions.
3. El sacerdot o la sensació de carència En la tercera etapa de la nostra existència, segons la teoria de Carl Jung, esdevé alguna cosa bastant comú: la sensació de carència. L’ésser humà pren consciència que tot el que s’ha aconseguit fins al moment no ho fa sentir complet; anhela un canvi.
Aquesta idea encaixa molt bé en les paraules de Lao-Tse, «¿pots allunyar-te de la teva pròpia ment i així entendre totes les coses? Donar llum, aprendre, tenir sense posseir, actuar sense expectatives, liderar i no tractar de controlar: aquesta és la virtut suprema » Per concloure, tal com hem pogut intuir, la teoria de les etapes vitals de Jung representa la nostra cerca. Conforma d’alguna manera, aquest camí on anar assolint l’autorealització a mesura que ens tornem més humils, menys aferrats als aspectes materials. Una bona reflexió, no hi ha dubte.
4. L’etapa espiritual d’Hermes En la quarta fase de la teoria de les 4 etapes de la vida segons Carl Jung, s’obre un moment on donar un pas més. És aquest on seguim tenint la sensació que en nosaltres falta alguna cosa. Ajudar als altres, oferir, atendre, cuidar i fins i tot estimar no és suficient i, per tant, anhelem alguna cosa més. Aquesta recerca ens porta a el pla espiritual. Ja hem transcendit al purament material i fins i tot a l’afectiu, per observar-nos a nosaltres mateixos des de l’exterior i entendre que encara podem millorar una mica més. Podem fer-ho sent virtuosos, cultivant nous sabers, aprenentatges, elevant el coneixement a l’màxim per entendre al seu torn, que tot està connectat, que l’ésser humà pot ser excepcional. Aquesta idea encaixa molt bé en les paraules de Lao-Tse, «¿pots allunyar-te de la teva pròpia ment i així entendre totes les coses? Donar llum, aprendre, tenir sense posseir, actuar sense expectatives, liderar i no tractar de controlar: aquesta és la virtut suprema » Per concloure, tal com hem pogut intuir, la teoria de les etapes vitals de Jung representa la nostra cerca. Conforma d’alguna manera, aquest camí on anar assolint l’autorealització a mesura que ens tornem més humils, menys aferrats als aspectes materials. Una bona reflexió, no hi ha dubte.