En la setmana contra la lluita del cancer de mama , tenim el honor de tenir el testimoni de la Laura Ferré Giménez que amb la seva experiència amb la malaltia va fer tot un diatari per que sigues utill per altres persones majoritariament dones que tenen que passar per tot aquest mal trangul . Per això la finalitat d’aquest llibre es treure les ombres , pors i dubtes i empoderar-se per tenir una molt bona actitut i poder-la superar millor.
Aquest llibre és una mena de diari on he abocat els meus pensaments, sentiments, emocions i inquietuds que he tingut des que em van dir que tenia un càncer de mama. És per això que, he pogut reflectir comentaris o situacions quotidianes amb els meus fills, els professionals de la salut, la família, les amistats o amb persones desconegudes. Comentaris que van des de “però si això no és res” fins a fer-te sentir que ets com una mena de morta amb potes o el gran comentari de “l’actitud és el que compte”. La principal inquietud que he tingut ha estat la de curar-me, saber per què tinc un càncer i què puc fer per no tornar-lo a tenir. Per curar-me, he seguit el tractament que m’han donat a l’hospital (quimioteràpia – cirurgia – radioteràpia) i també he buscat altres remeis per potenciar els efectes beneficiosos i evitar els temuts efectes secundaris (nàusees, insomni, dolors…). Són a base d’herbes, exercici, alimentació, relaxació i un (petit) llarg etcètera més. T’explico pas a pas què he fet, com m’ha aparegut cada efecte i com i quan m’han desaparegut. Aquests tractaments els he trobat fora del sistema sanitari i no estan exempts de crítiques, contradiccions i de manca d’evidència científica (encara que els malalts sí que tinguem l’evidència). He reflectit com m’afecten, com a malalta, les picabaralles entre la branca sanitària de l’administració i els que estan fora del circuit. En aquesta cerca de respostes, he acabat trobant explicacions a la cultura, a la societat i a la mateixa persona que emmalalteix (la genètica, l’alimentació, l’estrès, el consum de tòxics… i també a la gestió de les emocions), cosa que m’ha dut a preguntar-me molt sovint: què estem fent?La meva història amb el càncer de mama (sense jo saber-ho) comença molt abans de saber el diagnòstic. Hi havia molts factors que m’estaven afectant dia rere a dia la salut i que van acabar portant-me cap a un càncer. Són coses que he anat millorant i que he hagut de canviar, perquè vull Viure Sense Por. Amb tot, el meu desig és que et sigui útil i que t’ajudi a superar la malaltia, a entendre-la o entendre els canvis que estan succeint a la teva vida. O, si més no, que et serveixi per saber que hi ha una altra persona que ha passat i que ha patit el mateix. No estàs sola.
