El descobriment d’Amèrica: qui va cridar abans ‘terra a la vista’?
Antics mapes anteriors a Colom, restes arqueològiques similars a altres japonesos, flotes víkings massa expertes. El viatge instat pels Reis Catòlics potser no va ser el primer a trepitjar el Nou Món. Aquestes són les ‘altres’ teories. Per Glòria Garrido En termes geogràfics, descobrir significa trobar una terra ignorada. En aquest sentit es pot dir que el veritable descobriment d’Amèrica el va realitzar Américo Vespucio, que va ser el primer a revelar a l’Vell Món que la terra trobada per Colom era una massa continental i no les Índies Orientals, com pensava l’almirall genovès. Deixant de banda aquest detall semàntic, en els últims anys han proliferat teories pseudohistóricas que qüestionen que Colom descobrís Amèrica, i atribueixen la gesta a expedicions pretèrites dels més diversos pobles. Les sospites que el Nou Món no era tan nou es basen en arguments tan dispars com la similitud de cultes a banda i banda de l’Atlàntic o l’existència d’antics mapes als quals Colom hauria tingut accés. Un d’ells és el controvertit Portulano de Vinland, un mapamundi que és el pilar sobre el qual s’assenta la tesi d’una remota expedició víking a terres americanes. Aquest planisferi mostra, en la part corresponent a la península de l’Pagès, una immensa illa anomenada Vinland al costat d’una inscripció en llatí que diu: «Després d’un llarg viatge des de l’illa de Groenlàndia (…) els companys Bjarni i Leif Eiriksson van descobrir una nova terra, extremadament fèrtil i rica en vinyes (…) que van cridar Vinland ». El 1974, després de analitzar-se la tinta de mapa, la seva autenticitat va quedar en entredit, però els defensors d’un predescobriment víking el segueixen donant per vàlid.
Un altre document controvertit és el que porta el nom del seu autor, Piri Reis, un oficial de la Marina otomana que el va realitzar en 1513. Es tracta d’un altre mapamundi de 90 x 65 centímetres guardat gelosament al palau Topkapi, a Istanbul, on el va trobar un funcionari en 1929. en ell es perfilen amb gran precisió les costes atlàntiques d’Espanya, Portugal, Àfrica i Sud-amèrica. L’autor va confessar haver-se inspirat en mapes antics i en un altre que hauria estat realitzat per Colom. Els defensors de descobriments anteriors a Colom defensen que els mapes antics eren de el temps d’Alexandre el Gran, mentre els escèptics sostenen que l’almirall turc va utilitzar una versió il·lustrada, amb mapes de l’època, de la Geografia de Ptolemeu, publicada en 1512. D’altra costat, al costat de Sud-amèrica, Piri va escriure: «Aquestes costes reben el nom de platges de les Antilles. Van ser descobertes l’any 890 de l’calendari àrab (…) per un genovès infidel de nom Colom ». Tenint en compte que l’any 890 de l’hègira musulmana correspon a 1485 de la nostra era, alguns investigadors, com l’italià Ruggero Marí, sostenen que Colom va viatjar en secret a Amèrica abans de 1492. Però altres opinen que tot pot ser degut a un error tipogràfic .
