Un dels trastorns d’aprenentatge més comuns que afecta els nens en edat escolar és la Dislèxia. És per això que el 8 d’octubre se celebra el Dia Internacional de la Dislèxia, per conscienciar les persones sobre aquest trastorn que afecta el 10% de la població mundial, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). D’acord a xifres estimades, els nens dislèxics (amb edats compreses entre els 7 i 9 anys) representen entre el 3 i el 6% de la població infantil, presentant aquesta condició més en els nens que en les nenes. El contingut curricular de el sistema educatiu actual està basat en l’aprenentatge, a través de la lectura, l’escriptura i la memorització, generant marcades condicions de desigualtat en els nens amb dislèxia, per la seva dificultat per a la comprensió i l’aprenentatge.
Els principals trets característics de la dislèxia són els següents: Dificultats en la lectura i escriptura, de manera fluïda i precisa. Dificultats de comprensió. Lèxic limitat. Deficiències en la memòria de curt termini. Dificultats de seguiment visual. Dificultats en les nocions espai-temporals: confusió entre la dreta i l’esquerra, reconèixer els dies de la setmana, mesos, hores. Canvi en l’ordre de les lletres. Dificultats en la coordinació psicomotriu (dispraxia). Dificultats amb les matemàtiques (discalcúlia). Ortografia deficient. Hi ha tres tipus de dislèxia: Dislèxia fonològica: referida a la lectura de paraules que la persona no coneix i canvia. Dislèxia superficial: passa comunament en nens, relacionat amb el canvi de paraules que no coneixen i tenen dificultat per llegir. Dislèxia mixta o profunda: està relacionada amb dificultats majors en la percepció i lectura de les paraules. És un tipus de dislèxia avançada mitjançant la qual l’individu no pot llegir ni escriure amb facilitat, canviant paraules senzilles per altres diferents. Aquest trastorn de l’neurodesenvolupament genera les següents conseqüències, dificultats i limitacions: Abandonament escolar. Episodis depressius. Estrès i ansietat. Bullying. Baixa autoestima. Trastorns alimentaris.
Cómo podemos tratar este trastorno de aprendizaje?
En el abordaje, diagnóstico y tratamiento de la dislexia se requiere determinar las dificultades específicas en cada paciente con la intervención de un equipo multidisciplinar, conformado por neuropsicólogos, oftalmólogos, otorrinolaringólogos, neurólogos, logopedas, pediatras y especialistas conductuales y del desarrollo.
Es muy importante contar con el apoyo familiar para reforzar la comunicación, la confianza y mejorar mejorar las habilidades de lectura y escritura, mediante la aplicación de técnicas educativas específicas, así como las siguientes recomendaciones para padres y representantes de niños y adolescentes con dislexia:
- Promover sus talentos y fortalezas, con manifestaciones de amor, apoyo y contención.
- Explicar a las personas que padecen este trastorno que la dislexia no es un fracaso personal, ni falta de inteligencia, sino un trastorno del aprendizaje.
- Procurar espacios limpios, relajados y organizados para las actividades escolares.
- Procurar una alimentación sana y balanceada.
- Establecer un contacto frecuente con los maestros, a fin de apoyar las actividades escolares y tareas en el hogar.
- Buscar ayuda especializada o grupos de apoyo que atiendan dificultades de aprendizaje similares.
Comparte información útil e interesante en las redes sociales acerca del Día Internacional de la Dislexia, utilizando los hashtags #diainternacionaldislexia #dislexia.