LLetra:
Quan la claror vingui a buscar-me
Quan tanqui aquests ulls humans
Potser en tindré uns de més grans
O potser, qui ho sap, s’aturaran.
D’on vens, on vas, qui ets i qui seràs?
Aquesta nit m’ho he preguntat
I és que d’aquí no vull marxar
M’agrada més que el més enllà.
Diuen que t’han posat a prova
Que per això tens la llibertat
Que has d’escollir entre el bé i el mal
Però ets com vas néixer i ho seràs.
No vaig triar ser tal com sóc ni ser humà
I és que tampoc puc explicar
Tot el que he fet o faré demà, demà.
I no sé pas que m’espera
Però ha de ser millor, ha de ser millor
Voldria tornar enrera
Però ha de ser millor, ha de ser millor.
Diuen que potser és per feblesa
Diuen que és per manca de fe
No em fa vergonya confessar
Que hi ha coses que em fan por.
Doncs no perdrà la meva adreça
Ni la d’aquells que jo he estimat
Ni esclaus, reis, bojos, ni malalts
Tant li fa, que li és igual.
No vaig triar néixer com soc ni néixer humà
I és que tampoc puc explicar
Tot el que he fet o faré demà, demà.
I no sé pas que m’espera
Però ha de ser millor, ha de ser millor
Voldria tornar enrera
Però ha de ser millor, ha de ser millorI com volen que jo em cregui
Que en un llibre hi puc trobar
La gran diferència entre el bé i el mal
I el passaport cap al paradís
Si jo mateix estic condemnat
Per no creure el que no veig
Per voler tenir moltes coses
Per ser tal com em van fer.
No, jo no puc canviar-me
Mai ho desitjat, mai ho he desitjat
No puc pas ser un altre
Mai ho he desitjat, mai ho he desitjat.