Festes i celebracions!
- Festes patronals de Mataró: les Santes i diada castellera de les Santes
- Quart dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa)
- Dia de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica d’Alliberament
Santoral
Esdeveniments
- 1710 – Almenar, Segrià: les tropes aliades derroten les borbòniques, les quals es veuen obligades a abandonar el Principat (Guerra de Successió espanyola).
- 1993 – Barcelona: Pink Floyd hi actua, dins la gira de presentació de The Division Bell.
Resta del món
- 1813 – A la Batalla de Burnt Corn els Bastons Vermells creek derroten l’exèrcit dels Estats Units.
- 1921 – Investigadors de la Universitat de Toronto, amb Frederick Banting al capdavant, aïllen per primera vegada la insulina.
- 1935 – Barcelona: Josep Sunyol i Garriga esdevé president del Barça.
- 1936 – Arriba a Espanya el primer grup d’avions italians per part de Benito Mussolini.
- 1940 – Bugs Bunny fa el seu debut oficial al film de dibuixos animats A Wild Hare.
- 1983 – Militants de l’Exèrcit Revolucionari Armeni realitzen l’assalt a l’ambaixada turca de Lisboa.
- 1977 – Entra en vigor a l’Estat Espanyol el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que en el seu Article 1 proclama: Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació.
- 1990 –
- Citroën deixa de produir el 2CV.
- El Parlament de Bielorússia proclamà la sobirania. El país assolí la independència el 25 d’agost de 1991.
Naixements
Països Catalans
- 1842 – Figueresː Enriqueta Paler i Trullol, poetessa catalana (m. 1927).
- 1867 – Lleida, Província de Lleida: Enric Granados i Campiña, compositor i pianista català.
- 1936 – Barcelona: Josep Termes Ardèvol, historiador català (m. 2011).
- 1981 – Calviàː Mariona Ares Martínez-Fortún, política mallorquina, treballadora en empreses hoteleres, ha estat diputada al Congrés.
Resta del món
- 1740 – La Comelle, França: Jeanne Baret, botànica francesa, primera dona en circumnavegar el món (m. 1807).
- 1667 – Basilea, Suïssa: Johann Bernoulli, matemàtic, metge i filòleg suís.
- 1768 – Ligneries, Écorches, Orne, França: Charlotte Corday, la dona que va matar el radical jacobí francès Jean-Paul Marat el 1793 (m. 1793).
- 1824 – París, França: Alexandre Dumas, novel·lista i dramaturg francès.
- 1827 – La Haia, Països Baixos: Gerardina Jacoba van de Sande Bakhuyzen, pintora neerlandesa del segle xix (m. 1895).
- 1835 -, Pietrasanta, Toscana: Giosuè Carducci, poeta italià, Premi Nobel de Literatura de 1906 (m. 1907).
- 1851 – Torsång: Ivar Hedenblad, director d’orquestra, compositor i pedagog musical suec.
- 1881 – Frankfurt del Main, Imperi Alemany: Hans Fischer, químic, metge, Premi Nobel de Química l’any 1930 (m. 1945).
- 1904 – Poltava, Imperi Rus: Liudmila Rudenko, segona Campiona del món d’escacs (m. 1986)
- 1910 – Saint -Florent-le-Vieil (França): Julien Gracq ,novel·lista, poeta, assagista i dramaturg francès proper al surrealisme (m. 2007).
- 1915 – Florència, Itàlia: Mario del Monaco, tenor italià (m. 1982).
- 1924 – Brageirac, Occitània: Bernat Lesfargues, escriptor i traductor occità (m. 2018).
- 1940 – Solingen, Rin del Nord-Westfàlia, Tercer Reich: Pina Bausch, ballarina i coreògrafa alemanya.
- 1973 – Teheran, Pèrsia: Cassandra Clare, escriptora iraniana nacionalitzada estatunidenca.
- 1979 – Rio de Janeiroː Marielle Franco, sociòloga brasilera, política, feminista, defensora dels drets humans, assassinada (m. 2018).
- 1985 – Seaside Heights, Nova Jersey, Estats Units: Lou Taylor Pucci, actor estatunidenc.
Necrològiques
Països Catalans
- 1276 – València: Jaume I, rei de València, Mallorca i Aragó, i comte de Barcelona.
- 1936 – Sabadell, Vallès Occidental: Àngel Rodamilans i Canals, sacerdot, monjo benedictí, compositor i organista català.
- 1944 – Angeac-Charente, França: Joan Bartomeu i Valls, contramestre de telers català, víctima del nazisme.
- 1980 – Joan Ballester i Canals: Editor i activista cultural català.
Resta del món
- 1510 – Pesaro, Itàlia: Joan Sforza, noble italià (n. 1466).
- 1841 – Piatigorsk (Rússia): Mikhaïl Iúrievitx Lérmontov, escriptor i poeta romàntic rus (n. 1814).
- 1844 – Manchester, Anglaterra: John Dalton, naturalista, químic, matemàtic i meteorólogic anglès (n. 1766).
- 1917 – Berna (Suïssa): Emil Theodor Kocher, cirurgià suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1909 (n. 1841).
- 1924 – Èmpoli, Toscana, Itàlia: Ferruccio Busoni, pianista i compositor italià (n. 1866).
- 1934 – Thorey, França: Hubert Lyautey, militar francès, màxima autoritat del Protectorat Francès al Marroc (n. 1854).
- 1946 – París: Gertrude Stein, escriptora estatunidenca i col·leccionista d’art que va viure la major part de la seva vida a França (n. 1874).
- 1962 – Sury-en-Vaus (França): Richard Aldington, el nom de pila del qual va ser Edward Godfree Aldington, escriptor i poeta britànic (n. 1892).
- 1972 – Schruns, Àustria: Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi ,polític i geopolític txec, d’ascendència austríaca i japonesa, precursor del moviment paneuropeu (n. 1894).
- 1980 – el Caire (Egipte): Mohammad Reza Pahlavi —en persa محمدرضا پهلوی— fou Xa de l’Iran (n. 1919).
- 1984 – Lausana, Suïssa: James Mason, actor de teatre i cinema anglès (n. 1909).
- 1990 – Hove, (Anglaterra): Elizabeth Allan, actriu anglesa.
- 1994 – Madrid, Espanya: Rosa Chacel Arimón, escriptora espanyola de la Generació del 27 (n. 1898).
- 2011 – Neuchâtel, (Suïssa): Agota Kristof (en hongarès Kristóf Ágota),escriptora hongaresa, que va viure a Suïssa i escrivia en francès (n. 1935).
- 2017 – Midway, Kentucky (Estats Units): Sam Shepard fou un dramaturg, actor, director de cinema i guionista estatunidenc.
