Filosofia.
Les primeres referències a aquest ensenyament es troben en els Textos de Mawangdui i al Huang Di Nei Jing, i es considera que Zou Yan (305 aC – 240 aC) en va ser el fundador. La seva teoria tractava d’explicar l’univers en termes de forces bàsiques de la naturalesa: els agents complementaris del yin (fosc, fred, femení, negatiu) i yang (llum, escalfor, masculí, positiu) i els cinc elements o cinc processos (aigua, foc, fusta, metall i terra). Aquesta combinació permetia compaginar les estacions de l’any amb els cinc colors, les cinc direccions (sud, oest, nord, est i centre), els cinc tipus d’animal, les cinc notes musicals, etc. i, sobretot, organitzar els sacrificis i les cerimònies (li) que eren tan importants per la cultura xinesa antiga.
Yinyangjia o Escola del yin i el yang (en xinès 阴阳家 / 阴阳家; en pinyin Yīnyángjiā, ‘escola del yin-yang’), també dita Escola dels naturalistes, va ser un corrent del pensament xinès sorgit al període dels Regnes Combatents (475 aC-221 aC) que va sintetitzar els conceptes del yin-yang amb els dels ‘cinc processos’. Als seus inicis, aquesta escola va estar fortament associada amb els estats de Yan i Qi. En períodes posteriors, aquestes teories epistemològiques van introduir-se en la filosofia i les creences populars. Més tard, van ser integrades per les dimensions alquímiques i màgiques del taoisme, així com per la medicina xinesa. D’altra banda, la cosmologia sintetitzada per l’Escola del yin i del yang influiria molt en el futur desenvolupament de la cosmologia confuciana (daoxuejia).
Les sis escolesHi ha hagut diversos intents de triar d’entre tots aquests corrents aquells que es poden considerar essencials dins la història del pensament xinès. El primer historiador que va fer-ne una classificació va ser Sima Tan (vers el 165 aC – 110 aC), que va definir “les sis escoles”:daodejia o escola del Tao (‘el camí’) i del Te (‘la força interior’); més coneguda com a daojia, o taoisme,rujia o escola de lletrats, coneguda com a “confucianisme”; els ru (‘lletrats’) eren els mestres experts en l’estudi i l’ensenyament dels llibres clàssics i de la cultura clàssica,mojia o escola de Mozi; gran rival de l’anterior, que preconitzava un utilitarisme radical, la pau i l’igualitarisme,yinyangjia o escola del Yin-yang; escola cosmològica de caràcter estrictament naturalista,mingjia o escola de noms; una mena de sofisme xinès,fajia o escola de lleis; escola basada en teories de governació fonamentades en l’establiment d’un codi penal amb un estricte sistema de càstigs, i en una estructura de càrrecs públics amb les recompenses corresponents.
Les deu escolesUn altre historiador, Liu Xin (vers el 46 aC – 23 dC), va fer una nova classificació en què va afegir quatre escoles a les sis de Sima Tan:zonghengjia o escola dels diplomàtics; partidària d’emprar la política i la diplomàcia per a resoldre pràcticament els problemes, sense ocupar-se dels aspectes morals,nongjia o escola dels agricultors; preconitzava un igualitarisme comunalista basat en l’agricultura,zajia o escola dels eclèctics; va compendiar diverses filosofies minoritàries,xiaoshuojia o escola dels narradors de contes o “de les petites narracions”; recull del pensament de filòsofs menors.
