L’Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Vilafranca del Penedès n’és la capital, la comarca té una extensió de 592,41 km² i una altitud mitjana de 216 metres sobre el nivell de la mar.
El nom podria derivar del terme pinnao penna, ‘penyal’, ‘roca’ que significaria ‘comarca rocallosa’, durant el segle x apareix documentat com: territorio Penetense (917), in Penitense (956) o Penedes (1000).
El Consell Comarcal de l’Alt Penedès és l’òrgan d’administració i govern de la comarca. Actualment està presidit per Xavier Lluch i Llopart, alcalde de Font-Rubí, de Convergència i Unió.
El Penedès fou conquerit per Ramon Borrell, que l’incorpora al Comtat de Barcelona en 1012. El 1304 Jaume el Just autoritzarà la formació oficial de la vegueria de Vilafranca o del Penedès, i amb diversos canvis al llarg del temps, la comarca natural, en la divisió comarcal de 1936, quedà subdividida en les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Històricament el Penedès estava integrat en la vegueria de Vilafranca del Penedès que incloïa a més la sotsvegueria d’Igualada, que amb la divisió comarcal correspon a l’actual comarca de l’Anoia.
Història Etimologia.
Els seus gentilicis són penedesenc, penedesenca. I el territori ha donat lloc a una denominació d’origen homònima que inclou municipis d’altres comarques.El topònim està documentat al segle x com Penetense, adjectiu llatí derivat de pinna, ‘penyal’ o ‘roca’, amb el sentit de territori rocallós.Una nova vegueriaRecentment es va trobar en tràmit parlamentari la tramitació de la llei que ha de convertir el Penedès en un Àmbit Funcional Territorial. La llei es va aprovar el 14 de juliol del 2010 sense cap esmena. Finalment el febrer de 2017 es va ser acceptat com una nova vegueria catalana.
Parlar penedesenc.
Uns quants exemples indicatius del material lèxic (mots i accepcions), pertanyents tanmateix al tresor general de la llengua, tenen un ús significativament intens a la comarca: arraix, arraixa ‘avar avara’; ceballot ‘calçot’, corraló/correló ‘carreró’, ‘accés a les eixides de les cases’; endimari ‘andròmina’; gaveta ‘gamella, caixó de fusta dels paletes’; rocallís ‘superfície rocosa sense vegetació’; torreta ‘test, vas de terrissa per a les plantes’; tou ‘massa, abundància’; verga ‘sarment, redolta’;També cal esmentar els adverbis característics del parlar penedesenc: boi ‘quasi, gairebé’; tantost ‘de poc’.Alguns termes tenen una accepció específica: sínia ‘hortet’; pèlag ‘toll’; primavera ‘mallerenga’.Particularitats dialectals provinents de fenòmens fonètics: allavòrens ‘aleshores’; còbit ‘còlit’ (ocell); escarxofa ‘carxofa’; esturbiar ‘estalviar’; forniga ‘formiga’; fredulega ‘fredeluga’ (ocell); llargandaix ‘llangardaix, lluert’; jonoll ‘genoll’; mercoc ‘albercoc’; nantros/naltros ‘nosaltres’.Mots derivats de l’activitat econòmica: el cava (masculí singular); les caves (femení plural); carga/càrrega de raïm ‘mesura de pes’; trajo ‘espai de la platja reservat a les barques dels pescadors’.
Mots de la cuina i l’alimentació: coques de Vilafranca; préssecs d’Ordal; xató.Mots de l’expressivitat del lleure: afanyador ‘la taula del pa beneit’; cassoleta ‘acotxador’; esparriot ‘mena de disfressa i personatge de Carnaval’; torre ‘castell de dos pilars’; xiquets ‘castellers’.Localismes rellevants: calar la bota ‘fer volar l’estel’ (Vilanova); cupoll ‘baldufa’ (Vilafranca); estoret ‘ventafocs’ (Vilanova); marrana ‘còdol de platja’ (Vilanova); marseca ‘esquelet, cos momificat’ (Vilafranca); quarto de reixa ‘sala de planta baixa amb finestra al carrer’ (Sitges).Formació amb onomàstica penedesenca: grifi ‘mena de ciment blanc’; catània ‘ametlla xocolatada’; jornal del Vendrell ‘mesura agrària’; rajola del Vendrell.
