13 d’abril, nou anys sense Galeano: la veu que no calla/13 de abril, nueve años sin Galeano: la voz que no calla

13 d’abril, nou anys sense Galeano: la veu que no calla /13 de abril, nueve años sin Galeano: la voz que no calla

Eduardo Galeano va ser molt més que un escriptor: fou la consciència poètica i rebel d’un continent que resisteix. La seva obra, plena de crítica social i bellesa literària, ens continua parlant nou anys després de la seva mort. Aquest homenatge vol recordar la seva vida, celebrar la seva paraula i mantenir viu el seu compromís amb la veritat i la justícia.

Eduardo Galeano fue mucho más que un escritor: fue la conciencia poética y rebelde de un continente que resiste. Su obra, cargada de crítica social y belleza literaria, sigue hablándonos nueve años después de su muerte. Este homenaje quiere recordar su vida, celebrar su palabra y mantener vivo su compromiso con la verdad y la justicia.

Una vida entre paraules i ferides

Una vida entre palabras y heridas

Nascut a Montevideo el 1940, Galeano va créixer enmig de turbulències polítiques i socials. L’exili i la repressió el van marcar profundament, però també el van inspirar a escriure des de les entranyes de la història.

Nacido en Montevideo en 1940, Galeano creció en medio de turbulencias políticas y sociales. El exilio y la represión lo marcaron profundamente, pero también lo inspiraron a escribir desde las entrañas de la historia.

El 13 d’abril de 2015 ens va deixar, però la seva veu no s’ha apagat: continua viva en cada lector que el rellegeix, en cada causa justa que el reivindica.

El 13 de abril de 2015 nos dejó, pero su voz no se ha apagado: sigue viva en cada lector que lo relee, en cada causa justa que lo reivindica.-

Obres que travessen fronteres

Obras que atraviesan fronteras

Galeano va escriure des del cor d’Amèrica Llatina, però les seves paraules ressonen arreu del món. Entre les seves obres més emblemàtiques:

Galeano escribió desde el corazón de América Latina, pero sus palabras resuenan en todo el mundo. Entre sus obras más emblemáticas:-

Les venes obertes de l’Amèrica Llatina / Las venas abiertas de América Latina (1971):

Un crit contra l’espoli colonial i la desigualtat estructural. –

Memòria del foc / Memoria del fuego (1986):

Trilogia que transforma la història en poesia, el relat en resistència. –

El llibre dels abraços / El libro de los abrazos (1989):

Fragments tendres i colpidors que ens parlen de solidaritat, tendresa i revolta quotidiana.Va escriure amb llibertat i passió, barrejant gèneres i trencant convencions. La seva prosa és denúncia, però també esperança.

Escribió con libertad y pasión, mezclando géneros y rompiendo convenciones. Su prosa es denuncia, pero también esperanza.-

Paraula com a rebel·lia

La palabra como rebelión

Galeano no volia només explicar la història, sinó transformar-la. Amb cada frase, convidava a la reflexió, a la desobediència creativa, a la memòria col·lectiva.

Galeano no quería solo contar la historia, sino transformarla. Con cada frase, invitaba a la reflexión, a la desobediencia creativa, a la memoria colectiva.

Va ser veu dels oblidats i memòria dels pobles. Un narrador que, sense perdre mai la tendresa, va saber sacsejar consciències. Fue voz de los olvidados y memoria de los pueblos. Un narrador que, sin perder nunca la ternura, supo sacudir conciencias.

Llegat viu

Un legado vivo

Nou anys després, Galeano continua present. Les seves paraules s’estudien, es reciten, es comparteixen. És més viu que mai entre lectors joves i vells, en moviments socials i en cercles literaris.

Nueve años después, Galeano sigue presente. Sus palabras se estudian, se recitan, se comparten. Está más vivo que nunca entre lectores jóvenes y mayores, en movimientos sociales y en círculos literarios.

Cada 13 d’abril és una oportunitat per llegir-lo de nou, per tornar a escoltar la seva veu ferma i dolça, crítica i humana.

Cada 13 de abril es una oportunidad para leerlo de nuevo, para volver a escuchar su voz firme y dulce, crítica y humana.-

Paraula que il·lumina el futur

Palabra que ilumina el futuro

Eduardo Galeano ens va ensenyar que la literatura pot ser una eina de resistència. Que escriure és una manera de lluitar. Que la memòria no és passat, sinó projecte.

Eduardo Galeano nos enseñó que la literatura puede ser una herramienta de resistencia. Que escribir es una forma de luchar. Que la memoria no es pasado, sino proyecto.

Aquest homenatge és una invitació a llegir, a recordar i a actuar. Perquè la veu de Galeano continua viva en cada paraula que encén la consciència.

Este homenaje es una invitación a leer, a recordar y a actuar. Porque la voz de Galeano sigue viva en cada palabra que enciende la conciencia.—