Cap a una RENFE Catalana: pel dret a una mobilitat pública, eficient i sostenible
Catalunya es troba en un moment clau per replantejar el seu model de mobilitat. El tren ha de ser l’eix vertebrador del transport públic del futur: un servei sostenible, eficient i connectat amb tot el territori. Tanmateix, l’actual servei de Rodalies, gestionat per Renfe, acumula anys de deficiències, amb constants retards, incidències i un nivell de servei que genera frustració entre els usuaris.
Recentment, ha sortit a la llum un cas greu: dos treballadors de Renfe van ser apartats per un presumpte boicot al servei durant el conflicte entre sindicats i Estat pel traspàs de Rodalies. Un d’ells ja ha estat acomiadat, l’altre encara està expedientat. Aquest episodi, lluny de ser anecdòtic, posa de manifest la fragilitat d’un model de gestió centralitzat i lluny del territori.
En canvi, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) són un exemple d’eficiència i bon servei. Amb una puntualitat gairebé perfecta, una clara aposta per la innovació i l’expansió territorial, i una gestió més propera als interessos del país, els FGC representen el model de futur que molts ciutadans reclamen per a tota la xarxa ferroviària.
Què hi diu la política?
Al Congrés espanyol, les postures són diverses. Els partits catalans com ERC i Junts reclamen un traspàs integral de Rodalies a la Generalitat. Mentre ERC aposta per una empresa mixta com a pas transitori, Junts exigeix control total, tant de la infraestructura com del servei. En Comú Podem també veu amb bons ulls el traspàs com a via per millorar el servei, però amb garanties socials i tècniques.
Per contra, PP i Vox s’hi oposen frontalment, argumentant una suposada “fractura” de la unitat ferroviària espanyola, mentre el PSOE aposta per una cessió progressiva i controlada, defensant la inversió estatal com a eina de millora.
Al Parlament de Catalunya, el consens és majoritari a favor d’una gestió catalana del servei. Tant els partits independentistes com els comuns i el PSC reconeixen les mancances de l’actual sistema i la necessitat de proximitat en la presa de decisions. Només la dreta espanyolista mostra reticències, alineant-se amb el discurs centralista.
Més enllà de Rodalies
Catalunya també està apostant per nous formats de tren com el tren-tramvia en comarques com el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, models híbrids i més adaptats al territori que poden contribuir a una millor cohesió social i econòmica.
L’exemple d’altres països europeus, com Alemanya o Suïssa, on el tren és pilar del sistema de transport, demostra que un servei públic ferroviari pot ser modern, puntual, net i atractiu si s’hi destinen els recursos i la voluntat política.
Aposta de País
Una RENFE catalana no és només una qüestió de competències, sinó de justícia social i de model de país. Cal una xarxa ferroviària que connecti millor tots els territoris, que garanteixi puntualitat i confort, que redueixi emissions i que ajudi a combatre el despoblament rural.
El futur del transport públic a Catalunya passa per més trens, més freqüència, més territori connectat i una gestió plenament catalana, pensada per a la gent que hi viu. El tren no només ha de portar-nos d’un lloc a un altre; ha de portar-nos cap a un futur millor.
 | ResponderReenviarAñadir reacción |
