Sis mesos de Salvador Illa: promeses, retards i equilibri inestable
El govern de Salvador Illa arriba als seus sis mesos de vida amb una realitat evident: la gestió política no es redueix a bones intencions, sinó a la capacitat de materialitzar acords en un context fragmentat i ple de tensions. Des de la seva investidura, el líder socialista ha intentat fer equilibris per complir els compromisos adquirits amb ERC i Comuns, però el balanç és desigual i ple d’incògnites.
Promeses incomplertes i paciència esgotada
La principal promesa d’Illa a ERC, el finançament singular per a Catalunya, continua sense concretar-se. Tot i que el govern català assegura que està treballant-hi, des d’Esquerra es lamenta que els avenços són massa lents i que el temps s’esgota. La mateixa situació es repeteix amb el traspàs de Rodalies, que arriba amb retard, i amb la condonació del FLA, que encara no s’ha materialitzat del tot.
Davant aquest escenari, ERC ha començat a marcar distàncies. La seva negativa a aprovar el suplement de crèdit per a la pròrroga pressupostària és un avís clar: si Illa vol estabilitat, haurà de demostrar que compleix amb el que va pactar. La pressió dels republicans no és només cap al govern català, sinó també cap al govern espanyol. Elisenda Alamany ja ha advertit que sense sobirania fiscal, Pedro Sánchez no tindrà pressupostos.
Els comuns, una oposició còmoda?
Si amb ERC la relació es deteriora, amb els Comuns la situació és diferent. L’espai de Jéssica Albiach ha optat per una estratègia pragmàtica: negociar pas a pas i treure rendiment de cada acord. Així ho han fet amb la llei de l’habitatge, on han aconseguit l’aprovació del règim sancionador per penalitzar els abusos en els contractes de lloguer. Els pròxims passos passen per reforçar els inspectors d’habitatge, ampliar la lluita contra els desnonaments i negociar una llei de barris.
Malgrat aquesta sintonia relativa, els Comuns han expressat la seva incomoditat pel fet que el PSC hagi pactat mesures amb Junts, com l’aixecament de sancions per la sequera. Si aquesta dinàmica es repeteix, avisen que poden tornar-se menys receptius a futures negociacions.
Una legislatura sense rumb clar
Més enllà de les tensions entre socis, el govern d’Illa també arrossega una altra feblesa: la incapacitat de donar resposta a qüestions clau. El Pacte Nacional per la Llengua, que s’havia de desplegar en els primers 100 dies, segueix sense data. La convenció nacional per abordar el conflicte polític tampoc s’ha materialitzat, deixant en l’aire un dels punts centrals de l’acord amb ERC.
Sense pressupostos nous i amb una legislatura que depèn de negociacions constants, el PSC de Salvador Illa haurà de demostrar en els pròxims mesos si realment està capacitat per liderar un govern sòlid o si es limita a gestionar les tensions entre els seus socis. La paciència d’ERC s’esgota, i els Comuns, tot i el seu suport puntual, no són una garantia absoluta d’estabilitat. En aquest escenari, el 2025 es dibuixa com un any decisiu per comprovar si el govern socialista és capaç de complir el 45% dels seus compromisos o si, en canvi, el país queda encallat en una nova etapa d’impàs polític.
