Per què els veterinaris es manifesten: La salut animal no ha de ser un luxe
Recentment, centenars de veterinaris i amants dels animals s’han manifestat pels carrers de Barcelona per defensar la salut dels animals i reclamar canvis en la legislació que afecta la seva professió. Aquesta protesta ha sorgit com a resposta a la nova regulació dels medicaments veterinàries i a l’increment de l’IVA dels serveis veterinàries, mesures que consideren injustes i perjudicials per al benestar dels animals i les seves famílies. La manifestació, amb el lema “La salut animal no és un luxe”, ha cridat l’atenció no només per la seva amplitud, sinó també per la urgència i la passió amb què els veterinàries han expressat les seves demandes. Com a societat, hem d’escoltar i comprendre les raons d’aquest col·lectiu essencial per al benestar dels nostres animals i el seu tractament adequat.
En primer lloc, els veterinaris, com a professionals sanitaris, lluiten perquè se’ls consideri en igualtat de condicions amb altres sectors sanitaris. La mesura d’augmentar l’IVA dels serveis veterinaris del 8% al 21% en el 2012 va tenir un impacte directe sobre l’accessibilitat dels serveis per part de les famílies. Si la salut humana és un dret fonamental i la seva assistència sanitària està exempta d’IVA, per què els animals, que també tenen sentiments i necessiten atenció, haurien de ser tractats com una mercaderia de luxe? La llei de benestar animal, que reconeix els animals com a éssers sensibles, ens hauria de fer reflexionar: la salut d’un animal de companyia no hauria de ser un privilegi per uns pocs, sinó un dret accessible per a tothom.
Però les demandes dels veterinaris no es queden aquí. A més de la qüestió de l’IVA, també estan lluitant contra les noves regulacions que afecten la dispensació de medicaments per als animals. Fins fa poc, els veterinaris podien oferir la dosi exacta de medicament que cada animal necessitava, evitant malbaratament i permetent un tractament més personalitzat. Ara, la nova llei exigeix que els medicaments siguin comprats en els envasos originals, la qual cosa és poc pràctica per a animals de diferents mides i pot suposar un cost més alt per a les famílies. Un animal petit, com un chihuahua, no necessita la mateixa dosi que un gran santbernat, però la normativa no contempla aquesta realitat.
Aquesta regulació, que limita les possibilitats de personalitzar els tractaments, a més de generar més costos per a les famílies, també augmenta el malbaratament de medicaments, ja que els sobrants no es poden aprofitar per a altres animals. Per no parlar de la complexitat burocràtica afegida, que posa els veterinaris en una situació d’estrès constant i els obliga a dedicar més temps a tasques administratives que a la pròpia atenció dels animals.
En aquest context, no es tracta només de desitjar un tractament més eficient per als nostres animals, sinó de reconèixer que els veterinaris, com a professionals dedicats al benestar animal, necessiten unes condicions laborals que els permetin seguir exercint la seva tasca amb dignitat i eficàcia. La càrrega burocràtica i les sancions econòmiques als quals es poden enfrontar si cometen petits errors no només afecta la seva feina, sinó que també pot repercutir negativament en la salut de l’animal.
La salut animal ha de ser una prioritat per a les nostres societats. Hem de garantir que la legislació permeti als veterinaris oferir una atenció de qualitat i assequible, sense que la càrrega econòmica i administrativa suposi una barrera per a les famílies amb animals de companyia. Ens cal una llei que reconegui els veterinaris com a sanitaris, que sigui coherents amb la legislació del benestar animal i que asseguri que la cura dels nostres animals no sigui només accessible per aquells que poden permetre’s-ho.
És el moment d’escoltar els veterinaris, perquè ells són els qui vetllen per la salut dels nostres animals, i per tant, també per la nostra pròpia salut emocional. Són uns professionals que mereixen el nostre respecte i un entorn legislatiu que els permeti fer la seva feina de manera eficient i justa per als animals i les persones.
