El 23 de desembre de 1888 és una data significativa en la vida de Vincent van Gogh.
Aquella nit, a Arles (França), Van Gogh va tenir un episodi de crisi mental que el va portar a tallar-se una part de l’orella esquerra amb una navalla. Després de l’incident, va lliurar l’orella a una dona en un bordell proper.
Aquest succés va marcar un punt d’inflexió en la seva vida, reflectint els seus problemes de salut mental, que el van acompanyar fins al final de la seva vida.
Tot i el seu turment personal, Van Gogh va continuar produint algunes de les seves obres més famoses en els mesos posteriors.
L’incident va tenir lloc el desembre de 1888 a Arles, França. Vincent van Gogh i Paul Gauguin, tots dos pintors postimpressionistes, havien estat convivint i treballant junts en una casa coneguda com “La Casa Groga”. Tot i això, la convivència es va tornar tensa per les seves diferències artístiques i personals.
Després d’una acalorada discussió, Van Gogh es va tallar una part de l’orella esquerra, probablement en un moment d’angoixa emocional. Després, segons es diu, va embolicar l’orella amb un drap i la va portar a una dona d’un prostíbul local com a record.
Aquest esdeveniment va marcar un punt crític en la vida de Van Gogh, reflectint els seus problemes de salut mental, que continuarien fins a la seva mort dos anys després, el 1890.Vicenç Van Gogh, el famós pintor neerlandès, va patir diversos problemes de salut mental al llarg de la seva vida, que han estat objecte de debat entre historiadors i experts mèdics.
Tot i que no hi ha un diagnòstic definitiu, se li han atribuït diverses condicions basant-se en el seu comportament, cartes i episodis documentats.
A continuació es presenten algunes de les hipòtesis més acceptades:
1. **Trastorn bipolar o depressió severa** Van Gogh va experimentar períodes d’eufòria creativa seguits de depressions profundes, cosa que suggereix que podria haver patit un trastorn bipolar o depressió major.
2. **Epilèpsia del lòbul temporal** Alguns experts creuen que Van Gogh podria haver tingut epilèpsia del lòbul temporal, una condició que pot provocar episodis d’alteracions del comportament, al·lucinacions i pèrdues de consciència.
3. **Al·lucinacions i psicosi** Va relatar al·lucinacions visuals i auditives en diverses ocasions. Durant els seus episodis més greus, sembla que va patir deliris i comportaments descontrolats.
4. **Abús d’absenta i intoxicació per plom** L’absenta, una beguda alcohòlica molt consumida en l’època, podria haver influït en els seus episodis de psicosi. A més, l’ús de pintures amb plom podria haver contribuït a una intoxicació crònica, que pot causar símptomes neurològics.
5. **Possibles trastorns de personalitat** Alguns estudiosos han suggerit que Van Gogh podria haver tingut un trastorn límit de la personalitat, atesa la seva inestabilitat emocional, impulsivitat i dificultats en les relacions personals.
6. **Malaltia física subjacents** Algunes teories apunten a la possibilitat de malalties físiques que van afectar la seva salut mental, com ara la porfíria, una malaltia metabòlica que pot causar símptomes psiquiàtrics.
Van Gogh va viure períodes de gran agitació emocional, com el famós incident en què es va tallar part de l’orella després d’una discussió amb el seu amic i també pintor Paul Gauguin. Finalment, als 37 anys, es va suïcidar, posant fi a una vida plena de sofriment personal però d’una producció artística extraordinària.
Aquestes explicacions, no obstant això, són interpretacions basades en les evidències disponibles i la manca de diagnòstics mèdics fiables de l’època.
