POEMA!
Santa Llúcia, llum d’hivern
Santa Llúcia, patrona del claror, en el teu dia il·lumines el cor, amb la tendresa d’un raig que desperta,
escalf en l’hivern, esperança encerta.
Diu la tradició que portes llum, a la foscor, ets l’estel de fum.
En la nit més llarga, et fas camí, guia serena del nostre destí.
Amb ulls de saviesa i mirada pura, encesa de fe, de força i d’atura.
Santa Llúcia, els dies allargues, amb la promesa que les penes es desgasten.
Per tu cantem avui en dolça melodia,
patrona dels ulls i de la clarividència,
que mai no ens falti la teva guia,
Santa Llúcia, de llum plena i consciència.
Imatge de Santa Llúcia.
Santa Llúcia va ser una jove cristiana nascuda a Siracusa, Sicília, al segle III.
Segons la llegenda, era una noia de gran bellesa i devoció, que va prometre consagrar la seva vida a Déu.
Quan la seva mare, malalta, es va curar gràcies a les seves pregàries, Llúcia va decidir donar la seva fortuna als pobres i renunciar al matrimoni.
El seu pretendent, rebutjat, la va denunciar com a cristiana durant les persecucions de l’emperador Dioclecià.
Llúcia va ser torturada cruelment, però la seva fe era tan forta que, segons es diu, va resistir miracles: ni el foc ni la força humana podien fer-la desistir. Finalment, va ser executada, esdevenint màrtir.
És venerada com a patrona de la vista i la llum,perquè, en algunes versions de la llegenda, es diu que es va arrencar els ulls per oferir-los a Déu, però aquests li van ser miraculosament restaurats.
Per això, Santa Llúcia és símbol de claror i esperança.
**D’ aquests fets ens queda l’expressió que Santa Llúcia et conservi la visita!
