Ona Moments TV Ràdio

Aquest Dissabte

Els Màrtirs de Chicago

Precisament, la idea era retre homenatge a un grup de sindicalistes nord-americans que van ser condemnats per participar en la vaga que va començar l’1 de maig de 1886 a la capital de l’Estat d’Illinois. La vaga va durar tres dies, fins al 4 de maig, data en què es va produir la Revolta de Haymarket, en què es van detenir tres obrers i cinc van ser portats a la força. El motiu de la presència d’organitzacions laborals i sindicals als carrers no era cap altre que reclamar i exigir una jornada laboral de vuit hores que la patronal no complia, malgrat que la llei Ingersoll la reconeixia.

La vaga va acabar amb milers de treballadors acomiadats i ferits, una gran majoria immigrants procedents d’Europa. Aquest esdeveniment va marcar l’inici d’aquesta festa que avui coneixem i que s’ha instaurat a gairebé tot els països.

Curiosament, als Estats Units i el Canadà aquesta festivitat va decidir celebrar-se el primer dilluns de setembre davant del temor d’un repunt del moviment socialista. De fet, es va passar a dir Labor Day.

L’1 de maig

La festa de l’1 de maig va adquirir el seu punt àlgid quan va finalitzar la segona guerra mundial a causa de l’auge de les esquerres a Europa i les grans ostentacions dels països socialistes, com l’antiga Unió Soviètica.

L’Església, durant el papat de Pius XII, a fi d’endolcir un dia caracteritzat per la reivindicació i la lluita laboral, va decidir que l’1 de maig seria la celebració de la festivitat de Sant Josep Obrer.

L’Església vol que la festa de Sant Josep Obrer serveixi, com diu la sisena lliçó de l’ofici, per despertar i augmentar en els obrers la fe en l’Evangeli i l’admiració i l’amor per Jesucrist; que serveixi per despertar enk els que governen l’atenció cap a aquells que sofreixen, i el desig de posar en pràctica les coses que poden conduir a un recte ordre en la societat humana.
Però la festa no és només una predicació de la dignitat del treball i un record que aquest treball ha estat compartit pel fill de Déu i per Sant Josep. És també un sotrac en la consciència dels qui governen. A ells se’ls recorda quines són les seves obligacions en relació amb els pobres i amb els humils. No es tracta d’una cosa purament retòrica.
Desgraciadament, es fa necessària també una tercera actuació d’aquesta festa, no només sobre els treballadors i els dirigents, sinó sobre la mateixa societat. L’Evangeli de la festa ens recorda el menyspreu amb què la gent contemporània de Jesucrist comentava, en sentir la seva predicació, que es tractava del fill d’un fuster. Després de més de vint segles de cristianisme encara queda molt d’aquell sentiment, i estem lluny d’apreciar en la nostra vida corrent i normal la sublim dignitat de l’home, encara que sigui de condició humil i hagi de treballar amb les seves mans. No ens costaria gaire trobar criteris idèntics construïts d’esquena al veritable cristianisme, en la nostra societat d’avui. Perquè els llocs de direcció es donin als qui se’ls mereixin, i no per raó de naixement o influència; perquè les nostres classes socials siguin permeables, i sigui, per tant, fàcil el pas d’unes a les altres; perquè se superin prejudicis racials o socials; perquè a tot arreu, en les associacions catòliques, en els col·legis, en el treball, en l’amistat…, tots ens sentim veritablement germans.
Aquest és el triple fruit que l’Església es proposa d’obtenir amb la institució de la festa de Sant Josep Obrer.

Fonts consultades:

Per conseguir totes aquestes reivindicacions socials cada dia més i amb època de pandèmia salut social mental i sanitària hem de suar la ” Samarreta” com molt bé ens ho cantava el gran Ovidi Montllor!

O com les noves bugades, les noves samarretes vermelles que tornen a sembrar llavors dels fruits de cançons com aquesta d’ Ovidi Montllor ! Però en aquest cas del penedesenc Cesck Freixas !!

I dies com avui en el Penedès , concretament en el castell de Subirats ,el Santuari de la Verge de la Font Santa es celebra l’aplec del castell. Una tradició que ve de fa molts segles és la festivitat del treball i el pa i l’ espenta . Com diu la llegenda per no passar fam havies d’anar a buscar un pa beneït que et donaria abundància, salut i prosperitat per tot l’ any! I es formava una barbaritat de cua i amb elles “espentes” per intentar aconseguir un panet perquè portes sort i abundància.

Però també en el santuari hi ha un manantial Sant que ha fet molta benifeciència a tota la gent de les contrades de Subirats i tot el Penedès per venerar a la verge de la Font Santa i beure de la seva font!

Les costums, les tradicions la fe i tot Subirats és enigmàtic i a la guaita del pati del castell està connectat visualment per les màgiques muntantanyes de Montserrat, que crec que es donen energia entre una i altra vall, entre una i altra verge!