La pluja d’estrelles de les Perseides és una de les més esperades de l’any, coincidint amb l’estiu a l’hemisferi Nord.
Les Perseides, també anomenades llàgrimes de Sant Llorenç, són una de les pluges de meteors més importants de l’any. De fet, són les més abundants, i és que, segons l’organització astronòmica, en una hora es poden arribar a observar entre 50 i 100 cada hora. A més, com té lloc durant les nits d’estiu a l’hemisferi Nord (entre els mesos de juliol i agost), és també un dels fenòmens que té més èxit entre els aficionats.
En realitat, la majoria dels meteoroides despresos del Swift-Tuttle són petits fragments semblants a un gra de sorra. Quan impacten contra l’atmosfera terrestre augmenten la temperatura fins a uns 5.000 graus centígrads en una fracció de segon, cosa que provoca que es desintegrin a una alçada d’uns 100 i 80 quilòmetres d’altitud. Aquest efecte és el que provoca que emetin una llampada de llum. Les partícules més grans, de la mida d’un pèsol o fins i tot més grans, poden produir unes esteles molt més brillants, conegudes amb el nom de bòlids. Quan es podran veure les Perseides? Aquest any, la pluja de les Perseides es pot veure fins al 24 d’agost, encara que el bec tindrà lloc la nit de l’11 al 13 d’agost. Segons la NASA, la millor hora per veure les Perseides a l’hemisferi Nord és durant les hores prèvies a l’alba, encara que també es poden apreciar al capvespre, a partir de les 10 de la nit.
El cometa que produeix les perseides Aquests fragments espacials que interactuen amb la nostra atmosfera per crear les Perseides s’originen a l’estel 109P/Swift-Tuttle. Swift-Tuttle triga 133 anys a orbitar una vegada el sol. El cometa va transitar per última vegada pel sistema solar interior el 1992. El Swift-Tuttle va ser descobert el 1862 per Lewis Swift i Horace Tuttle. Es tracta d’un estel de mida gran: el seu nucli té uns 26 quilòmetres de diàmetre, s’estima que gairebé el doble de la mida de l’objecte que va impactar contra la Terra i va provocar l’extinció dels dinosaures. El radiant El radiant –el punt del cel del qual semblen procedir les Perseides– és la constel·lació de Perseus. D’aquí ve també el nom de la pluja: Perseidas. Tot i això, la constel·lació que dóna nom a una pluja de meteors només serveix per ajudar els espectadors a determinar quina pluja estan veient en una nit determinada. En altres paraules, la constel·lació no és la font dels meteors.