El diccionari de la RAE defineix amor com «sentiment intens de l’ésser humà que, partint de la seva pròpian insuficiència, necessita i busca la trobada i unió amb un altre ésser. Sentiment cap a una altra persona que naturalment ens atrau i que, procurant reciprocitat en el desig d’unió, ens completa, alegra i dóna energia per conviure, comunicar-nos i crear. Sentiment d’afecte, inclinació i lliurament a algú o alguna cosa ». En definitiva, en aquestes tres primeres entrades de les 14 que té la paraula amor, totes fan referència a «un altre» i en cap cas a un mateix, si bé l’amor propi té el seu propi lloc.
Tipus d’amor Segons la psicologia, hi ha sis tipus d’amor: Eros, Ludus, Storge, Mania, Pragma i Àgape.
– Eros: amor romàntic i passional i té a veure amb la intensitat de l’atracció física. – Ludus: amor lúdic que cerca l’aventura i la diversió i en què l’atracció física també juga un important paper.
– Storge: amor amistós i lleial, madur i compromès amb les relacions duradores. Les relacions sexuals passen a un segon pla. – Mania: amor maniàtic que sorgeix dels obsessiu i dels passional. Sol donar-se en persones amb baixa autoestima.
– Pragma: amor pragmàtic, realista i pràctic que busca els interessos en comú, els mateixos gustos o la mateixa classe social.
– Àgape: amor desinteressat que es basa en el benestar de l’altre. No hi ha gelosia ni es busca la reciprocitat. És una combinació d’amor romàntic amb l’amistós i el lleial. L’habitual és que les relacions amoroses experimentin diferents tipus d’amor en la seva evolució i que les persones poden viure un o diversos tipus d’amor al llarg de la seva vida en una relació o en diverses. En l’amor són moltes les regions cerebrals que s’activen, especialment les relacionades amb la recompensa i la motivació. A l’estar davant la persona estimada o la pensar-hi s’activen l’hipocamp, l’hipotàlem i el còrtex de l’cíngol anterior de maTipus d’amor Segons la psicologia, hi ha sis tipus d’amor: Eros, Ludus, Storge, Mania, Pragma i Àgape. – Eros: amor romàntic i passional i té a veure amb la intensitat de l’atracció física. – Ludus: amor lúdic que cerca l’aventura i la diversió i en què l’atracció física també juga un important paper. – Storge: amor amistós i lleial, madur i compromès amb les relacions duradores. Les relacions sexuals passen a un segon pla. – Mania: amor maniàtic que sorgeix dels obsessiu i dels passional. Sol donar-se en persones amb baixa autoestima. – Pragma: amor pragmàtic, realista i pràctic que busca els interessos en comú, els mateixos gustos o la mateixa classe social. – Àgape: amor desinteressat que es basa en el benestar de l’altre. No hi ha gelosia ni es busca la reciprocitat. És una combinació d’amor romàntic amb l’amistós i el lleial. L’habitual és que les relacions amoroses experimentin diferents tipus d’amor en la seva evolució i que les persones poden viure un o diversos tipus d’amor al llarg de la seva vida en una relació o en diverses. En l’amor són moltes les regions cerebrals que s’activen, especialment les relacionades amb la recompensa i la motivació. A l’estar davant la persona estimada o la pensar-hi s’activen l’hipocamp, l’hipotàlem i el còrtex de l’cíngol anterior de manera que es redueix l’ansietat i el comportament alhora que s’incrementa la confiança en la parella. D’altra banda, també hi ha àrees que es desactiven i són aquelles responsables de les emocions negatives o dels judicis cap a l’altre: l’amígdala i el còrtex frontal.nera que es redueix l’ansietat i el comportament alhora que s’incrementa la confiança en la parella. D’altra banda, també hi ha àrees que es desactiven i són aquelles responsables de les emocions negatives o dels judicis cap a l’altre: l’amígdala i el còrtex frontal.
l’actualitat existeix un profund debat respecte a l’amor romàntic i a com s’ha transmès a través de l’art mantenint els rols masculí i femení de protecció i submissió respectivament i abundant en els estereotips de gènere. Alguns mites d’aquest amor romàntic són: Mites falsos de l’amor romàntic
Qui et vol et farà plorar Les mitges taronges
Tot es perdona per amor
Ser una única persona
Felicitat només en parella
Els pols oposats s’atrauen
L’amor ho pot amb tot
Davant l’amor etern, platònic, trencat, desesperat, pur o incondicional de les cançons i dels poemes, hi ha qui es mostra molt més escèptic mantenint el cor com a òrgan que bomba sang i l’amor com un còctel d’hormones destinat a el manteniment de la espècie. La realitat és que la concentració d’oxitocina i vasopresina, les hormones més lligades a l’amor, augmenten durant les fases intenses de l’amor romàntic i actuen sobre nombrosos sistemes de el cervell estimulant l’alliberament de dopamina per l’hipotàlem i segregant felicitat.