El parc d’atraccions de Montjuïc va ésser inaugurat el 18 de juny del 1966 i va romandre en funcionament durant 32 anys, fins al setembre del 1998. Era ubicat a la ciutat de Barcelona, a la muntanya de Montjuïc, en un punt on actualment hi ha els Jardins de Joan Brossa, prop del castell de Montjuïc.
L’espai que ocupava corresponia en part als terrenys d’un antic destacament militar d’artilleria de costa anomenat “Álvarez de Castro” instal·lat el 1897, a les restes d’un anterior parc d’atraccions anomenat Maricel (1930-1936) i a diverses barriades de barraques, entre les quals destaquen Maricel i Tres Pins. Tot va ser enderrocat per procedir a les obres del nou parc d’atraccions.
La seva construcció, de caràcter semi-privat, fou promoguda i duta a terme per l’empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas, que —després d’un acord amb l’ajuntament de Barcelona— disposà d’una concessió per a l’explotació dels terrenys del parc per a 30 anys. Borges ja tenia experiència en la direcció d’aquesta mena d’instal·lacions, i fins aleshores havia dirigit, entre altres, el parc Coney Island a Caracas (cal no confondre’l amb el Coney Island de Nova York).
Inaugurat parcialment el 23 de juliol del 1966, el parc d’atraccions de Montjuïc tingué una gran acollida per part de la ciutat i dels turistes que la visitaven, i així es convertí en un gran atractiu. Va arribar a comptar amb més de 40 atraccions de tota mena, a més d’un teatre-auditori on se celebraven diferents actuacions d’artistes de renom o festivals variats. L’èxit del seu funcionament, des dels seus inicis, pot vincular-se directament als espectacles que es feien en aquest teatre —
Un parc pensat per adults i nens
accessibles amb la simple adquisició de l’entrada al parc— i, especialment, al tipus d’atraccions mecàniques que en el seu moment van ser una veritable revolució respecte a les que es coneixien fins aleshores —com la Coctelera, la Gran Muntanya Russa, el Loco Ratón o el Zig-Zag. A finals dels anys seixanta, el parc es va donar per acabat, tot i que havia certes diferències amb el projecte original.
Cap al 1973,
l’espanyol Carlos Merino es va fer càrrec del parc d’atraccions de Montjuïc, i aprofità per reacondicionar-ne la infraestructura i les instal·lacions, i per muntar noves atraccions que engrandiren l’oferta del parc. Una profunda remodelació que inclogué l’entrada d’algunes de les atraccions més mítiques del parc —com el Pulpo, Amor Express, El Barco Mississippi o Noriavisión, aquesta darrera la roda de fira més alta dels Països Catalans que s’havia instal·lat fins al moment.
El parc va seguir gaudint d’un èxit de referència, però —cap a la dècada de 1990– la moda dels nous parcs temàtics va començar a arraconar-lo, i només la instal·lació d’una espectacular muntanya russa anomenada Boomeran
g aconseguí mantenir el nivell durant una temporada. Malgrat tot, la falta d’inversions provocada per la proximitat de la fi de la concessió, va anar fent-ne disminuir el nombre de visitants. En aquesta situació, els posteriors desacords entre l’empresa i l’ajuntament l’abocaren a la clausura definitiva, el 27 de setembre del 1998.
En tancar-se, el parc d’atraccions de Montjuïc fou immediatament desmantellat, i se’n retiraren les atraccions que podien aprofitar-se. El Boomerang .
va acabar en un parc d’atraccions de Nova Orleans fins que va arrasar-lo el Katrina el 2005, i el Ciclón va anar a parar a unes atraccions de Platja d’Aro. Després d’uns anys d’abandonament, els terrenys varen ésser acondicionats per tal d’ubicar-hi els actuals Jardins de Joan Brossa, inaugurats l’any 2003.
Vídeo record del que va ser el parc d’ atraccions de Montjuïc!
Actual parc jardins Brossa !
