“Cavalcada de Reis: El Carrer de les Il·lusions Compartides”
El pare del Martí i l’Arlet, més il·lusionat que mai, es prepara per viure amb intensitat una de les nits més màgiques de l’any: la nit de la Cavalcada de Ses Majestats els Reis d’Orient. Aquest 5 de gener del 2025, tota la família es reuneix al barri de Sant Antoni, al mateix carrer on el pare va créixer. És un lloc ple de records que es barrejaran amb l’emoció de les noves generacions: els seus fills Martí i Arlet, i les cosines Aina i Clara.
El barri està ple d’activitat. Els llums de Nadal encara brillen, i els veïns es preparen també per les imminents Festes Majors del barri, que començaran el 17 de gener. El pare explica amb entusiasme als petits que aquell mateix carrer va acollir-lo molts anys enrere per veure la Cavalcada, i fins i tot els explica una anècdota: una vegada, la gegantona Rosa, del seguici del barri, va tenir l’honor de formar part de la comitiva reial. Martí i Arlet escolten bocabadats mentre fan cua al costat de la tieta i esperen l’arribada de Ses Majestats.
—“Papa, per què hem de plantar la cadira al carrer?” —pregunta la petita Arlet, amb el rostre il·luminat per la impaciència.
—“Perquè així podreu veure-ho tot de ben a prop! Martí, que és més baixet, podrà pujar a la cadira i veure millor els Reis. El tiet Genís fins i tot portarà una cadira per a la Clara!”
—respon el pare mentre obre un WhatsApp per coordinar-se amb la família.
La tarda avança amb nervis i emoció. Berenen plegats mentre especulen sobre què portaran els Reis d’Orient aquella nit. Aina, sempre curiosa, vol saber com serà la carrossa de la TMB que enguany celebra els 100 anys del metro.
Martí, amb el seu esperit artístic, només pensa en sortir per la tele: si hi ha càmeres de Betevé, TV3 o TVE, ell s’hi posarà al davant amb el seu millor somriure.
Arlet, en canvi, no pot evitar fixar-se en la carrossa del carbó. Amb una picardia encantadora, canta en veu alta:
—“Si no t’has portat bé! Carbó! Carbó! Carbó!”
—“I tu, t’has portat bé?”
—pregunta el pare amb un somriure. Arlet respon amb un riure nerviós, mentre assegura que sí, però no pot evitar mirar de reüll la carrossa, per si de cas.
Quan el sol comença a pondre’s, la cavalcada s’acosta pel carrer del barri. Els nens obren els ulls com plats mentre escolten la música i veuen els primers caramels volar des de les carrosses. Els patges reials, les llums de colors, i les espectaculars carrosses omplen el carrer d’alegria.
La Clara salta d’emoció quan veu la carrossa de la TMB, decorada amb elements retro que celebren el centenari del metro. De sobte, el moment més màgic de tots: els Reis Mags passen pel carrer. Melcior, Gaspar i Baltasar saluden des de les seves carrosses sumptuoses, i Martí, des de la seva cadira, crida amb entusiasme:
—“Visca els Reis d’Orient!”
Quan la cavalcada s’acaba i tornen a casa, els nens estan tan emocionats que no poden esperar més per obrir els regals. I, com per art de màgia, els Reis ja han passat per casa i han deixat els presents sota l’arbre.
La Clara rep un tren en miniatura que celebra els 100 anys del metro; Martí descobreix una càmera per gravar els seus vídeos, i Arlet troba, amb alleujament, una capsa de jocs… sense cap rastre de carbó. La nit acaba amb un final alegre i ple d’il·lusió.
El pare, mirant els seus fills i les seves cosines jugar, recorda amb tendresa les seves pròpies nits de Reis, i somriu pensant que la màgia continua viva, passant d’una generació a l’altra.
BONS REIS I BON ANY !
